Amèrica
La majoria dels autors criden serps als dracs mesoamericans, però ja que etimològicament la paraula drac significa serp llavors prendrem el terme coatl com drac en el cas dels éssers mitològics esmentats a continuació en lloc del significat literal "serp" per diferenciar-les serps i escurçons, les que tenen els seus propis significats.
Mesoamèrica
A la Mesoamérica prehispánica ha una gran tradició de veneració a la serp com a animal sagrat. En aquest intercanvi cultural degut en gran mesura a les constants guerres de conquesta d'alguns imperis mesoamericanos i l'intercanvi comercial de d'altres, no era de sorprendre que molts pobles compartissin no només creences, sinó que els déus estrangers sobtadament formessin part integral d'un panteó donat. D'aquesta manera les criatures mitològiques també eren absorbides per la gent i incloses en el folklore i religions d'aquestes nacions.
Algunes característiques gairebé sempre presents en les serps mesoamericanes són:
- Cos serpentino o de serp.
- Plomes (en tocat o com a símbol de divinitat).
- Capacitat de volar.
Així doncs, exemples dels dracs mesoamericanos són:
Nahuas
Si bé els nahuas són un grup ètnic, la seva cultura va influenciar als pobles adjacents, particularment als que van adoptar la seva llengua, com els asteques que es van assentar a la Vall i es van convertir més tard en mexicas, però aquestes categories de dracs eren reconegudes per la majoria de les cultures natives del Valle de Mèxic.
Ehécatl - Serp de vent.
Deien els antics nahuas que el drac de vent escombrava amb el seu alè la terra preparant-la per rebre el regal de l'aigua divina, d'aquesta manera s'explicaven que el vent que bufa anunciant la imminent pluja.
Mazacoatl - Serp cérvol.
Aquest tipus de serps són vicioses, meitat cérvol meitat serp, és un ésser que gaudeix al seduir els mortals per després devorar-los. Exerceix un paper similar al de les sirenes o les harpies de la mitologia grega.
Ocelocoatl - Serp Jaguar. La serp jaguar té la meitat anterior del cos com el d'un jaguar i de la cintura a la punta de la cua té el cos d'una serp. Aquesta simbolitza la terra (jaguar) i l'aigua (serp) en relació depenent la una de l'altra.
Quetzalcóatl - Serp preciosa.
La traducció literal anteriorment usada de 'serp emplumada' ha anat canviant conforme a noves troballes i interpretacions de les cultures nahuas. El terme "quetzalli" en el cas de Quetzalcoatl3 significa preciós a causa del plomatge lluent del drac, recordem que les plomes eren utilitzades pels pobles americans a manera de joies i les plomes del quetzal eren les més precioses de totes, per això el terme hagi passat de 'serp emplumada' a 'serp preciosa' o 'bella serp voladora' que és un terme més conceptual i no una mera traducció literal. Així bé, la serp preciosa posseeix un plomatge de brillants colors on predomina el verd turquesa, a més d'un gran tocat de plomes envoltant el seu cap a manera de cabellera. I en una piràmide està representat que en l'equinoccio baixa una serp del cel. Apareix representat en moltes cultures com a ornament en moltes parts, des atuells ornamentades fins temples i edificis. La serp preciosa és gairebé exclusivament identificada amb el déu tolteca Quetzalcóatl, el que va ser reverenciat per múltiples cultures del Valle de Mèxic com els teotihuacanos, els propis toltecas i fins als tenochcas, com podrem evidenciar en l'art de qualsevol d'aquests pobles. Alfonso Caso ho tradueix com "el meu bessó preciós", pel fet que Venus apareix a un costat i altre del cel, representant a Quetzalcóatl i Tezctlipoca, segons sigui de matí o quan es fa de nit.
Xiuhcóatl - Serp de foc.
Es tracta d'una serp color verd turquesa que es pot veure en els cels nocturns quan creua el firmament a tot córrer com a estrella fugaç. La seva aparença és similar a la de la 'serp preciosa', però es pot diferenciar ja que en algunes ocasions és representat com vermell amb flamas turquesa al voltant del seu cos i amb un tocat de llargues plomes en comptes de la cabellera característica de la serp preciosa , a més, sovint es representa amb un cascavell a la punta de la cua.
Maies (Quitxés)
Tepew i Kukumatz: segons les històries del Popol Vuh, Tepew i Kukumatz van ser dos déus que van prendre forma de serps i van donar forma i ordre a tot el creat per Cor del Cel a partir del caos primitiu. Cal destacar que Kukumatz comparteix moltes característiques amb el maia Kukulkan o el tolteca Quetzalcóatl.
No obstant això, diversos estudiosos de les cultures mesoamericanes no consideren correcte utilitzar el concepte de "drac", per referir-se a les serps sagrades objecte de culte d'aquests pobles.
Amèrica del Sud
Entorn de Els Andes es creia en el poder que exercien les "serps de l'abisme marítim i de la muntanya esplendorosa". Aquestes eren criatures de grans proporcions que també són considerats dracs. Així per exemple, les que es veneraven als Andes centrals difereixen d'aquelles dels extrems de l'Imperi Inca (Exemple: pobles natius de Perú o Bolívia).
Les bèsties de la major part de Sud-amèrica estaven àmpliament relacionades amb enormes serps que es remuntaven amb els orígens de la humanitat, coincidint amb altres regions del planeta. Però, a diferència del vell món, aquests dracs no presenten unicitat ni en les seves característiques predominants ni en les seves actituds, tot i ser d'aspectes semblants. De fet, com dracs mantenien una història de conflictes entre si que es remunta al primitiu passat de les cultures americanes. La llegenda de Tingues Tingues i Cai Cai Vilu reflecteix això, en enfrontar dues serps (Mar i Terra) pel futur del poble Maputxe.
Per als Muiscas, poble indígena de Colòmbia, creien en Chiminigagua, déu creador en forma de serp de foc sota a la sagrada llacuna de Iguaque, i va crear als pares de la humanitat, Bachué i el seu jove acompanyant, van viure i van tenir fills, que després d'un temps els deixarien fins convertir-se en dues serps aquàtiques per vigilar el seu poble, dins de la llacuna de Iguaque, temps després el primer Zaque de la sabana de Bogotà, Fill de Sue o el sol (o de Chia, la Lluna o deïtat maligna) era un home en forma de drac de color verd.
Publicat 03/09/2012:
http://dracmaycave.blogspot.com.es/2012/09/perque-li-diem-serp-quant-es-un-drac.html
Més info:
http://www.famsi.org/research/loubat/Borbonicus/thumbs0.html
Galarza, Joaquín (1997), "Los códices mexicanos" en Arqueología Mexicana, IV (23): 6-15, enero-febrero de 1997, México.
Gutiérrez Solana, Nelly (1992), Códices de México. Historia e interpretación de los grandes libros pintados prehispánicos, Panorama, México.
Escalante Gonzalbo, Pablo (2010), Los códices mesoamericanos antes y después de la conquista española. Historia de un lenguaje pictográfico, Fondo de Cultura Económica, colección Antropología, 413 p., OCLC 666239806.
INAHTV, Los códices. Playlist de documentales creados por el INAH. Publicada en Youtube por el blog mesoamericanista Mexique Ancien el 6 de diciembre de 2010.
http://es.wikipedia.org/wiki/Drag%C3%B3n
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada