LES TIGRESSES BLANQUES

"Si no pots fer front directament a la teva sexualitat, mai descobriràs la teva veritable espiritualitat. El teu esperit terrenal porta a descobrir el teu Esperit Celestial. Observa el que t'ha creat i descobriràs el que t'ha d'immortalitzar. "

Manual de la Tigressa Blanca

Segons l'antiga tradició xinesa va existir en el passat una mena de secta anomenada "Les tigresses blanques". Aquest grup de dones s'entrenaven en determinades pràctiques sexuals bastant contràries al taoisme ortodox masculí, podríem dir que fins i tot que rivalitzaven amb el mateix i tenien una mena de petita guerra. Per entendre això és important recordar que en l'alquímia taoista més tancada s'insisteix que l'home retingui el semen per transmutar-lo en energia i s'especifica que és millor que la dona no s'assabenti d'aquestes pràctiques i les seves diferents tècniques.

Sorgeix per oposició la visió sexual de les Tigresses taoistes les quals, aparentment, busquen aprofitar-se de l'energia sexual de l'home per al seu propi fi. I quin és aquest fi?

Del que podem rescatar de les tradicions xineses sembla que les Tigresses van optar per una via femenina de l'Alquímia Taoista, amb algunes característiques molt particulars. Per començar el sexe per a elles no era un fi en si mateix, sinó el mitjà de despertar a la il•luminació. L'aspirant a Tigressa es formava en un període de 9 anys repartits de a 3 anys, això ja ens parla clarament del simbolisme alquímic xinès.

Les tres etapes són: 

1-Regeneració sexual; 2-Alquímia espiritual i 3-Contemplació (ser un amb la vida).

Primera etapa: Coagulació del Drac de Jade: Etapa alquímica en la qual la Tigressa ha de prendre de l'energia masculina per formar la pasta alquímica, la concentració del Ching l'home. Segons el text antic les Tigresses practicaven la fel•lació als homes per aplicar una màscara de semen. D'aquesta manera començava la regeneració del seu cos. L'objectiu d'aquesta etapa és restaurar la pell i el cabell, ambdós símbols de la vitalitat sexual. Llavors l'objectiu és la re-energetització del cos vital de la dona.

Segona etapa: Absorció del Drac de Jade: És l'etapa de la sensibilitat i del  control i domini de l'energia. La Tigressa ha de tenir la capacitat de dirigir l'excitació del Drac de Jade no a través de tècniques només, sinó amb la seva intenció. O sigui que ha de desenvolupar l'habilitat d'absorbir energia masculina a través de la ment, però continua fent servir la boca a través de la fel•lació novament. Tantra ensenya això també a través del frenesí de Kali, que és l'ansietat instintiva de la dona per l'orgasme masculí.

Mitjançant aquestes pràctiques comença la dona a obrir la consciència a una nova percepció, es diu que comença a veure llums i despertar els centres energètics superiors del cap.

Ens explica la tradició que això ha d'ocórrer 9 vegades, per la qual cosa veiem novament l'aparició del número màgic, el nombre del mestratge. És l'etapa alquímica de la creació del fetus immortal, l'embrió espiritual intern, el nen d'or de l'alquímia, que la Tigressa comença a gestar en el seu interior.

Tercera etapa: La contemplació. No hi ha molta referència a aquesta etapa, però se sap que té a veure amb un canvi en la consciència, una integració amb la totalitat de l'ésser.

El Drac verd

És un home amb el qual la tigressa blanca podia tenir un intercanvi sexual més específic. Havia de veure’l primer nou vegades, descansar sis mesos, després d'estar amb ell nou setmanes fins a acabar la seva instrucció de 3 anys finals.

Amb el Drac verd era possible l'intercanvi energètic, donat que aquest home tenia permès practicar sexe oral a la tigressa amb l'objectiu que ella arribés a l'orgasme i pogués el Drac alimentar-se dels fluids de la dona, recordem que per al Tantra i el taoisme aquests fluids tenen poders místics.

Bibliografía: 
Hsin Lai, The Sexual Teachings of the White Tigress: Secrets of the Female Taoist Masters (Destiny Books, 2001).

Publicat 22/12/2014 :

http://dracmaycave.blogspot.com.es/2014/12/les-tigresses-blanques.html

LLUNA I DRAC

Hi va haver un temps en què la humanitat va creure en l'existència de dracs. El mite i la veritat de vegades van de la mà.

Concebien el drac com un monstre enorme, destructiu, implacable amb ales i alè de foc. Aquesta idea es troba, per exemple, en Enuma Elish (vol dir "quan a la part alta"), epopeia mesopotàmica que narra l'origen del món, escrita cap a 1200 a AC aproximadament.

Un dels protagonistes de la llegenda és la deessa Tiamat, dona serp o drac alat que personifica els oceans i lidera les hordes del caos, era tan perillosa que la seva destrucció era condició prèvia per crear un univers ordenat.

Un altre mite similar a aquest és el dels egipcis, allà el drac de la foscor era Apohis, i cada matí era expulsat per Ra déu sol. Representaven Apohis com una serp.

Llum igual a ordre, foscor igual a caos.

Va ser a Mesopotàmia on es van fixar les primeres observacions concretes de l'òrbita lunar respecte de la terra, amb precisió, i allí es van establir les anomenades sèries de Saros.

Saros significa cicle o repetició, i és la periodicitat en què un eclipsi es tornarà a repetir de manera molt similar. Simplificant podem dir que és l'atribució de cicles a aquests fenomens astronòmics que anomenem eclipsis (cicle nodal de 18 anys i escaig dies). És mèrit dels mesopotàmics l'atribució de cicles repetitius als moviments celestes del sol, la terra i la lluna.

Iniciat el segle XXI acompanya en la tasca diària als astròlegs el que anomenen cap i cua del drac (Node nord i Node Sud).
Com són aquests moviments celestes que van determinar?

Vegem un exemple, un dibuix actual d'òrbita lunar respecte la terra. 
Fixem-nos bé.

Torneu a mirar l'òrbita de la Lluna, aquesta vegada amb imaginació i atenció no aleteja donant voltes a la terra? Mirar la cruïlla del seu camí, donant voltes al nostre planeta, pel que fa del plànol orbital terrestre. L'aleteig de la lluna fa apogeu i perigeu respecte de l'eclíptica. És el batre constant de les ales.

El aleteig (apogeu i perigeu) és el dibuix de de les ales del drac, navegant sempre en la direcció dels llocs CAPUT Draconis (NODE NORD DE LA LLUNA)/cauda Draconis (NODE SUD DE LA LLUNA), amb un cicle de 18 anys (l'anomenat "saros").

Hem trobat el drac alat! té cap, cua, el seu alè és de foc (perquè de tant en tant es com al sol), i és creador de caos (caos de llum).

Tenim el drac, l'òrbita de la lluna dibuixa els moviments cíclics de les seves ales (els perigeus i apogeus), el seu cap i cua creen els eclipsis (es mengen la llum), està en l'origen del gran caos (falta de llum), la seva navegació té una direcció concreta (el Caput draconis la determina, cíclicament).

Fa 3500 anys, a Mesopotàmia sabien que el drac existia, que era real, autèntic i d'una força enorme i molt de témer.

El drac és aquí, a hores d'ara, donant voltes i més voltes al nostre planeta terra. L'oblit de la nostra civilització no ens eximeix de la seva vetlla constant. Molts s'interessen pels dracs i són pocs els que entenen d'on provenen les seves ales i per què exhala foc. Tampoc s'imaginen lo gran i poderós que es. Fins i tot hi que creu que aquest enorme eix nodal de l'òrbita de la lluna és exactament el Kundalini de la terra. I si Tiamat fos un planeta perdut?

L'epopeia Hitita diu així: 

 "I llavors es va poder contemplar una terrorífica visió, quan déu i dimoni entaularen combat. Vritra va disparar els seus aguts projectils, els seus incandescents llamps i llampecs... 

Després, els llampecs es van posar a centellejar, els esfereïdors raigs espetegaven llançats orgullosament per Indra... 

I aviat el toc de difunts de la perdició de Vritra va sonar amb els espetecs  i la pluja de ferro d'Indra, Perforat, clavat, aixafat, amb un horrible crit  l'agonitzant dimoni va caure de cap... 

I Indra li va donar mort amb un raig entre les espatlles "

En matar el drac, Indra recupera l'aigua per la terra i això va fer que el sol s'aixequés. 

Finalment amb el sol, l'aire, la terra ferma i els oceans, ja va ser possible construir el món, ja que tenia tot el que necessitava. 

És així que es va donar forma definitiva al Sat dels déus i de les seves criatures, mentre que el Asat invisible quedava per sempre apartat i relegat a la seva no existència? 

"Malgrat això, d'aquest terrible mal van néixer els béns i va ser llavors que del seu ventre van néixer les aigües de la terra fins omplir els oceans." 

Asat llavors, no és tan sols la negació de Sat, ni tampoc és el "no existent". 

Sat no és en si mateix ni la "existència" ni el "ser". 

Sat és l'immutable, l'Arrel sempre present, eterna i sense canvi, de la qual i per mitjà de la qual procedeix tot. Asat és la força potencial en la llavor, que impulsa cap endavant el procés del desenvolupament. És el que està constantment transmutant, encara que gairebé no manifesti. 

Sat neix de Asat, i Asat és engendrat per Sat.

La teoria dels oposats complementaris, l'evolució en forma de moviment perpetu i en cercle.

El Rig Veda, ens parla d'un Univers compost de dues parts: el Sat i l'Asat.

Dins d'aquesta dicotomia cosmogònica el Sat és el món cert, la part destinada a les divinitats i a la humanitat; mentre que l'Asat, és el món no existent, és el territori del dimoni.

El Sat és l'ésser, on es troben la llum, la calor i l'aigua i està compost per tres esferes còsmiques:

• la superior que és el firmament,

• l'aire per sobre els caps dels homes

• el sòl del planeta en què habiten.

L'Asat és el no-res. Allà només hi ha foscor i negra nit. Està habitat pels dimonis. Un lloc apartat en temps i l'espai i relegat a la no existència.

La creació de l'Univers no va ser només un acte de voluntat divina. Per contra, va necessitar d'una lluita heroica entre les forces del bé i les forces del mal.