Translate

diumenge, 29 d’abril de 2018

EL TRESOR DE LA XINA


Habitava a l'illa de Borneo, a la muntanya més alta de l'illa Kinabalu, un pacífic drac que custodiava gelosament una preciosa perla. Tots els dies jugava amb ella; la llançava a l'aire i la recollia amb la boca. Es sentia feliç amb la seva exquisida perla i no demanava res més als seus dies. Molts havien intentat prendre-li el seu tresor sense cap èxit, ja que el drac no estava disposat a perdre la seva única possessió.

Malgrat això, l'emperador de la Xina estava disposat a reptar al pacífic drac i va sol·licitar al seu primogènit, el príncep hereu, que aconseguís la perla per al tresor imperial. Després de diversos dies de travessa, el príncep va albirar la muntanya i, en el seu cim, al juganer drac. Va idear un pla per prendre-li la perla sense córrer perill. Va ordenar als seus homes que construïssin un estel capaç de suportar el pes d'un home i una llanterna de paper.

Després de set dies de dur treball, els homes del príncep van acabar l'estel, el més bell mai vist. En començar la nit, va muntar en l'estel i va volar a dalt de la muntanya. Va endinsar-se silenciosament a la cova. El drac dormia profundament, portant a les seves potes la preuada perla. Amb molt de compte, li va prendre la joia i en el seu lloc va deixar la llanterna de paper. Va fer un senyal als seus homes perquè recollissin la corda de l'estel. Va aterrar, sa i estalvi, a la coberta del vaixell.

Ràpidament, va manar hissar les àncores i el vaixell va salpar a la mar, aprofitant una suau brisa. Quan el drac va despertar, va descobrir que li havien arrabassat la perla, deixant-li una llanterna de paper. Va esclatar en còlera. Va començar a treure foc i fum per la boca i es va llançar muntanya avall per atrapar els lladres. Va rastrejar tots els racons de l'illa, fins que va veure a alta mar un jonc xinès. Es va precipitar cap al navili i va cridar amb totes les seves forces: "torneu-me la meva perla!" Els mariners estaven aterrits.

El príncep, en un intent desesperat per desfer-se del drac, va manar carregar el canó més gran i va disparar contra el seu furiós perseguidor. El drac va veure com entre el núvol de pólvora sortia una bola i va pensar que era la seva perla. Va obrir la boca per recollir la seva joia ... I es va enfonsar en les profunditats del mar. El príncep i els seus homes van tornar triomfants, i la perla es va convertir en la joia més preuada del Regne de la Xina.


divendres, 1 de setembre de 2017

ELS DRACS A L'UNIVERS TOLKIEN III


Els grans dracs

En la història de la Terra Mitjana, destaquen alguns dracs per haver estat partícips de fets històrics importants. A continuació s'allisten els més importants.

Glaurung
Conegut com el Pare dels Dracs i el Primer Cuc, Glaurung va ser el primer drac que va aparèixer a la Terra Mitjana. Pel que sembla, va ser creat per les forces del mal de Morgoth a Angband per crear una arma terrible per destruir els Elfs de Beleriand. Té gran protagonisme en El Silmarillion, ja que constitueix un dels més perillosos aliats del Senyor Fosc.

A més de participar en les Grans Guerres de Beleriand, causa grans desgràcies a causa de que encisa amb la mirada a Túrin Turambar ia la seva germana Nienor, complint així la Maledicció de les Fills d'Húrin. Finalment, és mort per Túrin en els Barrancs de Teiglin. No es compta amb moltes descripcions, però se sap que no era alat i les seves escates eren daurades.

Ancalagon
Anomenat Ancalagon el Negre, va ser el més gran dels dracs creats per Melkor, i potser el més gran de la història de Cremi. Va participar en la Guerra de la Còlera, causant gran destrucció, fins que va ser mort per Eärendil. Es coneix que les seves escates eren negres, i la seva grandària havia de ser excepcional, ja que després de la seva mort va caure enderrocant les altíssimes torres de Thangorodrim.

Scatha
Aquest era el nom que rebia un dels dracs de les Muntanyes Grises que donava problemes als Nans. Va ser mort per Fram, un avantpassat de Eorl el Jove, que després fundaria el regne de Rohan. Es refereix sempre a ell com Scatha el Cuc, el que posa en dubte si realment era un drac.

Smaug
És potser el drac més conegut de la Terra Mitjana, sent l'antagonista principal a El Hobbit. Smaug era un drac de grans dimensions provinent del Bruguerar Marchito, de gran cobdícia, per la qual cosa va atacar el regne Nan d'Erebor i es va apoderar del tresor dels Nans. La trama d'El Hobbit gira al voltant de la recuperació del regne i el botí d'Erebor i de la venjança contra Smaug.


dijous, 31 d’agost de 2017

DRACS A LA PELL


El Drac és considerat un dels monstres més poderosos i ferotges de la mitologia tant a Àsia com a Europa exercint una forta fascinació que l'ha portat a incorporar-se en la majoria de les societats arreu del món.
Per diferènciar l'origen d'un drac oriental ens hem de fixar en la quantitat de dits de les seves urpes: els xinesos tenen cinc, els coreans en tenen quatre i els japonesos tres.En la kitologia xinesa hi han nou tipus de dracs que representen la saviesaa i el poder. Cada un d'ells té un domini o una característica pròpia:
  1. celestial
  2. espiritual
  3. terra
  4. món subterrani o submón
  5. banyes
  6. alats
  7. bobinat
  8. dracs grocs
  9. rei drac

El colors que llueix el drac en la tradició japonesa estan vinculats als punts cardinals i al comportament del Drac:
  • Dracs negres represnten en Nord i creen les tempestes quan es barallen
  • Dracs vermells també creen tempestes en barallar-se però repreesenten l'Oest
  • Dracs blaus provenen d'Orient i són una manifestació de la primavera
  • Dracs blancs pertanyen al Sud i representen el dol, la mort o la fam i al déu drac O goncho. Un drac blanc que vivia en un llac de Yamashiro es transformava cada cinquanta anys en un ocell anomenat O-Goncho, el cant s'assemblava a l'udol d'un llop. Cada vegada que l'ocell solcava el cel es produïa una terrible fam. Un cop, mentre FUK Hi observava el Riu Groc, va aparèixer un drac groc i li va lliurar un pergamí en què estaven escrits uns caràcters estranys. Es diu que aquest és l'origen llegendari del sistema xinès d'escriptura, els futurs kanji japonesos.
  • Dracs grocs estan destinats a ser dracs d'or i representen el drac Kinryu. No estan vinculats a cap punt cardinal i, gairebé són sempre invisibles fins que aconsegueixen la perfecció, en la qual es mostren breument a si mateixos.


Sigui quina sigui la tradició el Drac que es mostra volant representa vitalitat i força, l'ascensió o l'èxit. Sovint reresentat en lluita com analogia de la luita en la vida per ascendir plans de vida material i espiritual.

El drac és també un dels signes del zodíac i al seu torn, l'encarregat de governar els quatre mars que delimiten la terra habitable segons la mitologia xinesa. 

Hi ha quatre reis Drac:
  • El Drac Celestial, que governa les mansions dels déus
  • El Drac Espiritual, encarregat de dominar la pluja
  • El Drac Terrenal, qui marca el curs dels rius 
  • El Drac del Tresor Ocult o guardià dels metalls i les pedres precioses.


dimarts, 22 d’agost de 2017

EL CAMÍ DEL FOC DEL DRAC

El Reiki es descriu com procedent de la paraula Raku Kei. Raku és el flux d'energia vertical i Kei és el flux d'energia horitzontal a través del cos. Raku Kei és l'art i la ciència de la autoestima espiritual basada en els ensenyaments de l'antic Tibet. Originalment, la cal·ligrafia de Reiki va ser utilitzada com a part d'un sistema de meditació utilitzat pels lamas tibetans. Els participants seien en un tamboret de fusta de quatre potes al centre d'un recipient de fang cuit ovalat (que representava Akasa o l'ou etérico) ple d'aigua. El tamboret estava incrustat amb plata i contenia un símbol cúbic incrustat sobre el seient. Una paret del Temple estava coberta amb coure polit; L'oració del Lama i la cal·ligrafia dels símbols Reiki s'havien de reflectir en ella. El participant, assegut al tamboret, miraria la paret, permetent que el significat total dels símbols s'implantés en la ment subconscient més elevada mentre purificava el cos, la ment i l'esperit. A causa de la naturalesa esotèrica d'aquesta pràctica, va desaparèixer temporalment.

Un home anomenat Mikao Usui va redescobrir en un text en sànscrit antic, els símbols utilitzats com a catalitzador d'aquesta tècnica de meditació. Al principi, la cal·ligrafia Reiki només s'utilitzava per al desenvolupament propi mitjançant la meditació i la purificació espiritual. El sistema de Reiki ha sofert molts canvis per atraure millor la ment occidental. El sistema original de meditació requeria molts, molts dies d'intensa concentració i memorització, juntament amb exercicis i postures.

El Dr. Usui, tal com es descriu a la història del Reiki explicada per la Sra. Takata, va pujar a una muntanya on va dejunar i va meditar durant 21 dies. Va venir una visió i va experimentar la cal·ligrafia en una vibració espiritual superior, implantant en la seva ment subconscient el seu significat i propòsit. Va ser després d'aquesta experiència que va començar a ensenyar i treballar amb malalts tan de cos, com de ment i esperit.

El sistema Raku Kei de Reiki és conegut com "El camí del foc del drac". Es diu que és el mateix sistema que Takata va ensenyar amb l'addició dels generadors de freqüència màxima (originàriament creats per Rolf Jensen) i el cal·ligràfic de llum blanca (que va ser afegit per Ishikuro). Es diu que és diferent en l'aplicació de la sintonització i una consciència augmentada resultant. La imatge de la dreta s'anomena cal·ligrafia de llum blanca als sistemes Raku Kei i Jorei Reiki. No és un Símbol Reiki, prové de la religió Johrei i és el nom caligràfic del seu Déu primari.

El Johrei és el punt central en l'Obra de Meishu Sama i constitueix una de les "Principals línies d'acció" al costat del apreci de la Bellesa i l'alimentació sana:

1.- Johrei: Johrei és el mètode de canalització de la infinita energia vital de l'univers per al perfeccionament espiritual i físic de l'ésser humà, restaurant la seva condició original de veritable salut, prosperitat i pau.

2.- Ikebana Sanguetsu: L'Ikebana és una de les moltes expressions artístiques desenvolupada a través dels segles pels japonesos, sota la influència del budisme Zen, que porta al practicant a l'harmonia interior. S'aconsegueix aquesta harmonia per mitjà de la contínua interacció amb les plantes, que van sent ressaltades per mitjà d'una composició floral, s'aprecia la seva forma es verifica com van créixer i van absorbir la llum solar, se sent la seva força o la seva delicadesa, es pot percebre si correspon a la singularitat de cada branca o flor. Aquesta contínua interacció amb la flor, resulta en el aflorar i en el desenvolupament de la sensibilitat. Així considerada el "Art d'Ikebana", és a més una forma de meditació.

3.- Agricultura Natural: Aquest mètode té com a principi bàsic fer que el sòl manifesti la seva màxima capacitat i per a això cal que l'home desenvolupi un sentiment d'amor i gratitud posant en pràctica procediments correctes en el tracte amb la terra. Creiem que els aliments naturals, a més de proporcionar a l'ésser humà una vida més saludable, física i espiritualment, el tornaran més productiu i capacitat per viure d'acord amb les lleis de la natura el que permetrà també la preservació del planeta. 
En devanagari:
ॐ भूर्भुवः स्वः ।
तत् सवितुर्वरेण्यं ।
भर्गो देवस्य धीमहि ।
धियो यो नः प्रचोदयात् ॥
Transliteració en IAST:
Om bhūr bhuvaḥ svaḥ
tat savitur vareṇyaṃ
bhargo devasya dhīmahi
dhiyo yó naḥ pracodayāt
Traducció:
Om, terra, espai i cels
Aquest Sol excel·lent
en la seva llum medito
meditant en aquell, 
nosaltres ens entusiasmem.

dilluns, 24 de juliol de 2017

DRAGON'S EGG


Els dracs posen ous que tarden 3000 anys en obrir-se. 

Quan arriba el moment de l'eclosió, apareix un petit forat a la closca i d'aquesta surt una petita serp que en qüestió de pocs minuts creix fins assolir la mida normal i s'eleva fins al cel formant un remolí. 

No tenen ales però volen gràcies a la seva màgia o energia. 

Els dracs orientals apareixen sovint sostenint o perseguint una petita bola que representa la Lluna, la Perla de la Saviesa o l'ou que simbolitza l'origen de la vida. 

Aquesta bola sol aparèixer envoltada de formes irregulars semblants a les flames que són el símbol del llamp i del tro.



publicat  28/03/2016 :
http://dracmaycave.blogspot.com.es/2016/03/dragons-egg.html

dissabte, 15 de juliol de 2017

ELS DRACS A L'UNIVERS TOLKIEN II


Biologia i característiques

Els dracs que apareixen al legendarium de Tolkien són similars a l'estereotip de la societat occidental cap a aquests éssers fantàstics. Tal com en moltes de les llegendes que perviuen a l'Europa medieval, els dracs de la Terra Mitjana tenien un aspecte reptilià, amb un cos dur cobert d'escates que només era lleugerament vulnerable per la part inferior de l'abdomen.

No obstant això, pel fet que en les obres de Tolkien no apareixen molt sovint, no ha estat fàcil considerar una descripció que expliqués el seu aspecte, ja que en el legendarium apareixen tant dracs alats, que semblen ser els més perillosos; dracs sense ales i llargs de cos, que podrien ser els anomenats Grans Cucs, i els dracs freds, que pel que sembla emanaven gel en lloc de foc per les seves cavitats bucals.

Tot i l'existència d'aquests diferents grups de dracs, tots ells comparteixen mateixes característiques. D'una banda, tots es caracteritzen pel seu gran poder i força, acompanyat del grans dimensions que posseïen alguns, el que els permetia arrasar fàcilment les construccions i llogarets de les races lliures. Pel que sembla, tots els dracs van ser de mida considerable, encara que alguns eren molt més grans que altres. Es considera que el drac més gran va ser Ancalagon el Negre, la grandària del fer destruir les torres de Thangorodrim en ser enderrocat per Eärendil.

Un altre dels seus aspectes més distintius era que aparentment, eren bastant intel·ligents, el que acompanyat del seu gran poder, feia als dracs de les criatures més perilloses de la Terra Mitjana. La majoria d'ells, igual que els dracs de les llegendes, sentien una ingent cobdícia cap als tresors i botins, el que els portava de vegades a atacar ciutats i pobles (de Nans, sovint) per apoderar-se de grans quantitats d'or. Un bon exemple d'això va ser Smaug el Daurat, que es va apoderar del tresor sota la Muntanya Solitària.

dijous, 6 de juliol de 2017

LA LLEGENDA DE LA MUNTANYA WUTAI


La Muntanya Wutai es troba a 230 quilòmetres al nord-est de Taiyuan (太原), la capital de la província de Shanxi. Els seus cinc pics importants, els noms dels quals es corresponen amb els punts cardinals, a la Xina antiga els punts cardinals s'identifiquen amb: Nord (北, BEI), Est (东, dōng), Sud (南, nán), Oest (西, xī) i Centre (中, zhōng), tenen una altura que oscil·la entre els 3.061 metres del Pic Nord i els 2.485 metres del Pic Sud.

Abans en la nit dels temps aquesta muntanya tenia el nom de Wufeng. Com que hi havia un clima espantós, els pagesos no podien conrear la terra. El buda Wenshu va passar per allà i va veure que la gent estava patint moltíssim passant fam i va decidir canviar el clima d'aquesta regió.

El buda Wenshu sabia que el rei Drac del mar tenia una pedra anomenada Xielong que pot canviar el clima sec en humit. Per això, va convertir-se en un monjo i va anar a demanar-li que li deixés la pedra en prèstec.

En arribar al palau del Drac del mar, va veure una enorme pedra i es va sentir fresc i renovat. El buda va dir al rei Drac el motiu de la seva visita, el rei de drac li va dir: "Ho sento, no puc prestar aquesta pedra. Perquè ens va costar-cents anys portar-la del fons del mar. Quan els meus fills tornen en acabar el dur treball, es troben cansats i calorosos. Només acostar-se en aquesta pedra, poden alleugerar el seu cansament. Si us la deixo, els meus fills no tindran lloc per descansar. El buda li va demanar moltes vegades i va dir-li que era monjo de la muntanya Wufeng, necessitava aquesta pedra per ajudar a la gent de la terra.

El rei Drac no va voler prestar-li la pedra per això, i el va acomiadar excusant-se així: "La pedra pesa molt. Si tens la capacitat de dur-te-la tot sol et permetré emportar-te-la. "

El buda Wenshu va dir un dels seus conjurs i convertir la pedra en una píndola minsa. El rei Drac va quedar molt sorprès, però ja no va poder penedir-se de l'oferta.

En tornar a la muntanya Wufeng, la gent estava patint una de les més rigoroses sequeres que podien recordar. Va col·locar la pedra màgica en una de les valls. Immediatament la muntanya va convertir-se en una pastura fresca i verda. Per això, aquesta vall va ser nomenada la vall fresca. Establi-se un temple de nom Temple Fresc. La Muntanya Wufeng va canviar el seu nom com la Muntanya Fresca. Fins avui dia, nom amb el que es coneix la muntanya Wutai.

La muntanya Wutai és un famós lloc d'interès nacional. Hi ha 42 temples antics, entre ells, el Temple Nanchan i el Temple Fuoguang es van establir a la dinastia Tang, amb una història de 1200 anys, també són les arquitectures d'estructura de fusta més primerenques que es conserven avui dia. Reflecteix no només l'aspecte històric del desenvolupament de la religió i l'art religiós de l'antiguitat xinesa, sinó també l'èxit de l'arquitectura antiga. Com el cim de la muntanya està cobert de neu tot l'any,  el clima d'aquesta regió és fresc, per això, és un excel·lent lloc d'estiueig.

La muntanya Wutai és, juntament amb la Muntanya Putuo a Zhejiang, la Muntanya Jiuhua a Anhui i la Muntanya Emei a Sichuan, una de les muntanyes sagrades del budisme a la Xina. Segons la tradició, cada un dels cinc pics està habitat per una encarnació del Bodhisattva Manjushri (文殊 菩萨), que ajuda els seus fidels a desenvolupar-se espiritualment i aconseguir la tan desitjada il·luminació, ja que ell és l'encarnació de la Suprema Saviesa. 

La presència immòbil de la divinitat, acollida pels monestirs construïts per l'home, incita els creients a emprendre el viatge que ha de portar-los davant de Manjushri. El pelegrí no només obté la saviesa de mans del Bodhisattva sinó que, per mitjà del pelegrinatge, s'arriba al coneixement, ja que aquesta és una metàfora del camí que l'home ha d'emprendre d'aquest món fins a arribar al següent. No és estrany, per tant, que fins aquest allunyat lloc arribessin pelegrins procedents de diferents països.

Des que al segle I dC es construís el primer monestir a la Muntanya Wutai, es va produir un procés d'adaptació del budisme a la tradició xinesa del culte a les muntanyes, que encarnen el poder i energia primordial creadora de l'ordre còsmic. 

A la Xina imperial la seva veneració va estar relacionada amb el poder polític, ja que en elles es feien sacrificis, se'ls rendia culte i, per mitjà d'elles, es manifestava el Mandat del Cel (天命, Tianming). Aquest és el motiu pel qual, des de data molt primerenca, els rituals de protecció i preservació de la nació van estar associats al culte a les muntanyes, entre les quals la Muntanya Wutai no va ser una excepció. Després de l'arribada del budisme aquest culte es va modificar significativament, ja que la presència divina de Manjushri en un lloc geogràfic real, va convertir a la Muntanya Wutai no només en un centre de pelegrinatge budista internacional sinó també en una de les quatre muntanyes sagrades del budisme xinès.

La identificació d'aquesta muntanya com a residència del Bodhisattva Manjushri es va produir en l'any 702, durant el regnat de l'emperadriu Wu Zetian (武则天, r.690-705), quan el monjo Degan (德 感) va informar a l'emperadriu que al costat de més de mil persones "tots vam veure en (el cel) núvols de colors, i va aparèixer la mà de Buda". Per aquest motiu, Wu Zetian va ordenar que es fes un imatge seva en jade i s'enviés a la Muntanya Wutai per presentar els seus respectes al Bodhisattva, encara que finalment va ser enviada al 703 al monestir Chong-fu (崇 福寺) a Taiyuan.

Des d'aquest moment es va començar a considerar a Wutai la més important de les muntanyes sagrades del budisme. Però va ser l'emperador Suzong (肃宗, r.756-762) qui, per influència del monjo Amoghavajra (不 空金刚, 705-774), va convertir aquest lloc en el focus de l'atenció imperial i va promoure més el seu culte. Seguint l'exemple de Wu Zetian i Suzong, nombrosos emperadors, onze dels quals van visitar la pròpia muntanya, van honrar i patrocinar el culte budista de Wutai.

En començar la dinastia Qing (清, 1616-1911) el culte a la Muntanya Wutai es va revitalitzar després d'un breu període de decadència, atès que els emperadors manxús eren devots creients que s'identificaven com a encarnacions de Manjushri. D'aquesta manera, entre els segles XVII i XVIII van començar a incorporar pràctiques del budisme tibetà, el qual va arribar a controlar la vida religiosa de la muntanya, a causa que els emperadors eren fidels seguidors d'aquest corrent budista. Aquest interès de la dinastia Qing en el budisme tibetà va fer que la Muntanya Wutai arribés entre tibetans, mongols i manxús una gran importància per a les seves peregrinacions.


El patrocini imperial del culte budista de la Muntanya Wutai va portar com a conseqüència l'ampli desenvolupament de la construcció de monestirs i temples en els quals es pogués allotjar tant a les relíquies i imatges sagrades com als monjos dedicats a la seva veneració. Malauradament, poques de les construccions en fusta, palatines o monàstiques de la dinastia Tang (唐, 618-907) han sobreviscut, excepte alguna pagoda aïllada.


Tot i que la primera construcció de la qual es té notícia en Wutai data de l'any 68 dC, durant la dinastia Han de l'Est (东汉, 25-220), la construcció més antiga que es conserva és el Monestir Nanchan (南禅寺 ) construït al 782, durant la dinastia Tang. Està considerat actualment l'edifici de fusta més antic conservat a tot el món.


Però, sobretot, destaca el Monestir de la Llum de Buda (佛光寺, Foguang sì), un dels temples més importants. Construït en 857, és una de les úniques quatre edificacions en fusta que han sobreviscut de l'època Tang. En el seu interior hi ha tres budes, Sakyamuni, Amitabha i Maitreya, flanquejats per dos bodhisattvas, Manjushri i Samantabhadra. En una estructura més petita del monestir hi ha el Temple de Manjushri, en el qual es troba l'estàtua del Bodhisattva muntat sobre el lleó, la seva representació habitual, que data de 1137.

La Muntanya Wutai no només és una bella càpsula del temps que conserva alguns dels més bells tresors nacionals de la Xina, sinó que també ha contribuït al propi desenvolupament del país.



Publicat 16/01/2016 :
http://dracmaycave.blogspot.com.es/2016/01/la-llegenda-de-la-muntanya-wutai.html

Fonts:
http://espanol.cri.cn/index.htm
Reportatge de David Sevillano-López. Revista Institut Confuci. Número 30.   Volum III. Maig de 2015