Translate

dimarts, 20 de juny de 2017

L'AU FÉNIX I EL DRAC XINÈS


Quan encara les aigües no estaven controlades i els rius en el seu desbordament arrasaven els camps, la deessa mare va procrear benèfics descendents que van acabar ordenant aquest caos diluvial. 

Treballant en el control dels rius, dels llacs, de la mar i dels núvols, els brillants dracs van navegar per les aigües i el cel. Amb urpes de tigre i urpes d'àguila, s'esquinçaven amb estrèpit les cortines de la part alta que espurnejant davant el descomunal embat deixaven en llibertat a les pluges.

Ells van donar llera als rius, contenció als llacs i profunditat als mars. Van fer cavernes de les que brollava l'aigua i per conductes subterranis les van portar molt lluny perquè sorgissin de sobte, sense que l'assalt abrasador del sol les detingués. 

Van traçar les línies que es veuen a les muntanyes perquè l'energia de la terra fluís, equilibrant la salut d'aquest cos gegantí. I molt freqüentment van haver de lluitar amb les obstruccions que provocaven els déus i els homes ocupats en els seus irresponsables afanys. 

De les seves gargamelles brollava com un fum la boira, vivificant i humida, creadora de mons irreals. Amb els seus escamosos cossos serpentins tallaven les tempestes i dividien els tifons. Amb les seves poderoses banyes; amb les seves afilades dents, cap obstacle era suficient, cap embolic podia romandre. 

I agradaven d'aparèixer als mortals. De vegades en els somnis, de vegades en les grutes, de vegades en la vora dels llacs, perquè en aquests solien tenir els seus amagatalls de vidre en què bells jardins s'ornaven amb fruits enlluernadors i amb les pedres més precioses. 

El Long immortal, el drac celeste, sempre va posar la seva activitat (el seu Yang) al servei del Tao i el Tao ho va reconèixer permetent-li estar en totes les coses, des del més gran al més petit, des del gran univers fins a la partícula insignificant. Tot ha viscut gràcies al Long. Res ha romàs immutable excepte el Tao innombrable, perquè encara el Tao nombrable muda i es transforma gràcies a l'activitat del Long. I ni encara els que creuen en el Cel i l'Infern poden assegurar la seva permanència. 

Però el Long estima el Feng, a l'au Fènix que concentra el germen de les coses, que contreu allò que el Long estira. I quan el Long i el Feng s'equilibren el Tao resplendeix com una perla banyada en la llum més pura. 

No lluita el Long amb el Feng perquè s'estimen, es busquen fent resplendir la perla. Per això, el savi arregla la seva vida d'acord amb l'equilibri entre el Drac i el Fénix que són les imatges dels sagrats principis del Yang i el Ying. 


El savi s'emplaça en el lloc buit buscant l'equilibri. El savi comprèn que la no-acció genera l'acció i que l'acció genera la no-acció. Que el cor dels vivents i les aigües del mar, que el dia i la nit, que l'hivern i l'estiu, se succeeixen en el ritme que per a ells marca el Tao. 

A la fi d'aquesta edat, quan l'univers hagi arribat a la seva màxima extensió, tornarà a contreure's com pedra que cau. Tot, fins al temps, s'invertirà tornant al principi. El Drac i el Fènix es retrobaran. El Yang i el Ying es compenetraran, i serà tan gran la seva atracció que absorbiran tot al germen buit del Tao. 

El cel és a dalt, la terra és abaix; amb això estan determinats el creatiu i el receptiu... amb això es revelen els canvis i les transformacions. 

Però ningú pot saber realment com han estat ni com seran les coses, i si algú ho sabés no podria explicar-ho. 

El que sap que no sap és el més gran; el que pretén que sap però no sap, té la ment malalta. El que reconeix la ment malalta com que està malalta, no té la ment malalta. El savi no té la ment malalta perquè reconeix la ment malalta com la ment malalta. 

L'Au Fènix, és un ocell de bon auguri, en totes les cultures, i a la Xina, figura entre els quatre esperits de la llegenda xinesa. Segons una obra clàssica d'aquest país: "entre els 360 animals amb plomes i ales, el fènix es troba en el primer lloc entre tots". 

L'Au Fènix constitueix al costat del Drac, la cultura de fènix i el drac de la Xina, formant així una part molt important en la tradició del país.

Les plomes ratllades de l'Au Fènix són de múltiples colors. Les ratlles del cap de l'Au Fènix signifiquen virtut, les ratlles en les ales expressen el ritus, les posteriors representen justícia, les davanteres simbolitzen la humanitat, i les ratlles al ventre, la fiabilitat. Vol dir que el cos de l'Au Fènix simbolitza les cinc moralitats.

L'Au Fènix es pronuncia en xinès com Feng Huang. Feng significa l'ocell mascle, i Huang, femella. Feng i Huang volen en conjunt i signifiquen l'harmonia matrimonial. Raó per la qual, en les cambres nupcials es sol pintar alguns motius d'aus fènix volant. L'au Fènix amb el Drac és un bon amulet per a la parella. Protegirà el seu amor sempre.

En altres cultures, l'Au Fènix és com un semidéu, capaç de nobles accions i portar un amulet de l'Au Fènix, és atorgar al que ho porta la capacitat de poder discernir entre la bondat i maldat de les persones, a qui tendeix a ajudar en funció d'aquest criteri.

Avui en dia, l'Au Fènix representa un símbol important i rellevant en la vida de tots els éssers humans: l'esperança, i la capacitat de regenerar-se. 

A la Xina, s'usa l'emblema de l'Au Fènix i el Drac com a amulet ideal per a qui està en un moment difícil en la seva vida.


El Fénix i el Drac són éssers essencials de les creences religioses i la tradició cultural xinesa.

A Occident, l'Au Fènix se li imagina com un mític ocell que de tant en tant mor incendiat però reneix immediatament d'entre les seves mateixes cendres. En la creença xinesa l'Au Fènix també és immortal, però no mor mai.

L'Au Fènix (Feng Huang en xinès) és mascle i femella al mateix temps. Tots dos volen en conjunt perquè representen que la vida és diversa però harmoniosa. Per això és que la seva figura es troba tant en els temples com a les llars, particularment en les habitacions dels nois perquè li procurin l'enteniment i l'harmonia conjugal. 

En la creença occidental al Drac se li associa amb el mal, per això és aixafat pels peus de la Mare de Déu. Per contra, en la mitologia xinesa el Drac és símbol de noblesa i bondat. És un ésser amigable, savi i benefactor. Regula les aigües benefactores, de la pluja, els mars, els rius i els llacs. Es crema encens en honor seu i perquè prodigui la bona fortuna. 
En una antiga llegenda xinesa s'explica que la Terra es va començar a formar enmig del caos. Ella és l'emperadriu Feng, pren la forma física del Fènix i es va creant en desordre però plena d'energia i creativitat.

Qui està ordenant la seva creació és el Drac, que controla els cels, les aigües, les muntanyes, les selves, determina la fecunditat i vetlla per l'equilibri del món. El Drac estima l'emperadriu Feng i amb paciència amorosa controla el seu desordre creatiu. 

El Drac es complementa amb l'Au Fènix, s'equilibren i s'atrauen. Sense l'Au Fènix no existeix la creació infinita ni la renovació de la vida, i sense el Drac no hi ha ordre i ni equilibri. Junts representen el Tao, que és l'essència primordial i fonamental de l'univers, l'ordre natural de l'existència en totes les seves formes.

El Fénix i el Drac formen el Ying i el Yang, que signifiquen la dualitat de tot el que existeix, les forces fonamentals que s'oposen i complementen, l'essència dual de totes les coses.

El Ying és el principi femení, la terra, la foscor, la inèrcia i l'absorció. El Yang és el principi masculí, el cel, la llum, l'acció i la penetració.