DIVINUS DRACO A TORROELLA DE MONTGRÍ

 

"Menjar el cor del drac augmenta la valentia; qui el menja, venç als animals. Si es lliga la seva pell a un enamorat, decaurà la seva passió. L'estat de qualsevol lloc en el qual s'enterri el seu cap es tornarà agradable." Nuzhat, Bestiari medieval.

A Torroella de Montgrí, el document més antic que coneixem que ens mostra l'existència d'un drac data de 1608 i corresponia a la visita pastoral del bisbe Zuazo a la capella de Sant Antoni, on demanava al "beneficiat" que tragués o fes treure el gegant, el drac i els "altres" d'aquest lloc sota la pena de 5 lliures. Un altre document de 1666 menciona la festa del Corpus, els balls dels gegants i l'acompanyament d'un drac. Posteriorment, la figura de la bèstia desapareix de l'imaginari popular i, ara com ara, no en tenim més constància. 

Actualment, les figures de dracs han retornat amb personalitat pròpia a les cercaviles festives i als correfocs. El nou Drac de Torroella, iniciativa de la colla Amics dels Gegants i Capgrossos de la vila, ha sigut dissenyat i construït per l'escultora i restauradora Dolors Sans. Es tracta d'una figura de fibra de vidre, estructura d'alumini amb punts de focs i per a un portador. A diferència d'altres bèsties, el drac es porta dret com un gegant, cosa que ens indica la gran popularitat dels gegants a Torroella. A més a més, l'animal és una recreació idealitzada de les representacions de dracs als escuts heràldics medievals que els relacionaven amb les famílies dels nobles catalans i europeus. Segons l'autora, també va imitar els capitells romànics i gòtics. Al llom porta reproduït el perfil geogràfic més conegut del paisatge del Baix Ter: el massís del Montgrí, amb el castell i les illes Medes. La cua, serpentejant com el riu Ter, envolta les faldilles que recorden les pedres d'una fortificació, el castell de Montgrí; el seu significat és que el drac protegeix la vila. El resultat és una figura fantàstica, gust de l'autora per l'animal en plena acció, que protegeix la torre abans de lluitar amb el seu adversari. 

El Drac de Torroella ja s'ha convertit en el benefactor i guardià de la vila, ara com ara, paradís inabordable. Extret de: http://www.emporion.org/index.php/2013-03-07-16-56-18/2009/item/2065-divinus-draco

Un cop a Torroella de Montgrí no deixeu de gaudir d'un descans energitzant després de fer una visita a la Torre de les bruixes.

Aquesta torre formava part del recinte emmurallat de la vila de Torroella de Montgrí que des de l'edat mitjana i fins ben bé el segle XIX encerclava la població.

La torre es coneixia amb el nom de la torre nova per ser la darrera que es va construir al segle XVI. El que es pot veure avui és la torre cilíndrica amb elements defensius preparats per a arma de foc i una part de la muralla amb una porta d'entrada tapiada.

Aquest lloc acull la principal llegenda de la vila. Segons la tradició, aquest era un punt de trobada de bruixes i gent misteriosa. Precisament aquestes bruixes acompanyades d'un personatge enigmàtic "L'avi Xixó" varen aturar el pas del rei Pere III en el seu camí cap al palau del Mirador. El rei, empipat, va manar tapar el portal tal com el veiem a l'actualitat.

Font: http://torroellaudg.blogspot.com.es/p/hdlaskfj.html

Imatges gentilesa de Rosa Grau

MOO-KUNA

" Moo" fa referència a la figura de rèptil, mentre que "kuna" al·ludeix a una criatura desconeguda.

Com que els hawaians no tenen cap jerarquia animal establerta, hem de parar atenció al folklore popular per aprendre de la seva raça mítica de dracs.

Originalment, Kuna era una criatura malèvola que embrutava les aigües dels canals i rius, que va desenvolupar un gran odi per la deessa Hina, mare de l'heroi Maui. 

Per mitjà d'enganys, va aconseguir conduir-la cap a la seva cova. La trobada va culminar amb una batalla màgica entre els dos, que va incloure una competència de càntics i la maledicció final proferida per Kuna. 

Hina, atrapada, va cridar a Maui perquè vingués a rescatar-la, i aquest va atrapar al drac gràcies a un cub màgic. Després, el va cremar amb lava. 

Els terratrèmols que es van originar a partir d'aquesta batalla reflecteixen la creença mítica que les serps-dracs van tenir una important influència en la creació de la Terra. 

Kuna va utilitzar l'aigua per enganyar al seu enemic, però va ser mitjançant el foc, amb lava com l'heroi Maui va aconseguir combatre al drac i cremar la seva gruixuda pell. 

Un element important d'aquesta mitologia és que s'inverteixen els rols de la natura: l'aigua ja no s'associa amb "el bo" i el foc amb "el dolent", sinó a l'inrevés.

Els dracs ocupen un paper primordial dins de la cultura hawaiana: són criatures venerades a través del seu déu, Ca-moho-alii, el rei dels dracs, conegut posteriorment com "El rei dels taurons" i el guardià de la carabassa que contenia l'aigua de la vida, que li donava el poder de reviure als morts. 

Són criatures fabuloses dotades d'una multiplicitat de capacitats sobrenaturals: poden patir diverses metamorfosi o generar-les en els altres. 

De la mateixa manera, els dracs són éssers duals per naturalesa, que mantenen forts lligams amb la terra, els arbres i el món terrenal. Són criatures heterogènies; criatures de l'aire però els llaços més forts els tenen amb l'aigua.

Cal destacar que al nord d'Austràlia, durant el ritu de la circumcisió, la Serp de l'Arc de Sant Martí ha d'empassar-se al candidat, el qual passa a un estat d'inconsciència proper a la mort. D'aquest estat emergeix amb més força i es diu que "torna a néixer". Aquest, com veiem, és un concepte plenament espiritual.

Així, el drac o l'home llangardaix és una baula perduda en el sentit de l'evolució de la naturalesa humana del hawaià i tahitià, en tractar d'explicar el seu origen (Charles Darwin l'atribueix a l'home de la família dels primats) el que sorprèn que en aquest cas és que els tahitians atribueixen la seva evolució al tauró, la tortuga, les aus, el llangardaix i per això s'han desenvolupat històries sorprenents envers a ells.

Per exemple: Nananaue l'home que tenia gola de tauró a l'esquena i que vivia aïllat al nord de la vall de Waipio (diuen que no era l'únic) una explicació no tan mítica atribueix que era part d'una tribu de caníbals i com els hawaians no concebien el canibalisme llavors preferien pensar que eren homes tauró que no havien acabat d'evolucionar.

BALERION

Balerion, El Terror Negre, va ser un dels grans dracs de la Casa Targaryen durant la Guerra de la Conquesta. 

Va ser muntat per Aegon I, Maegor I i Viserys I de Targaryen.

Balerion va ser el més gran dels tres dragons Targaryen: les seves dents eren de la mida d'espases i la seva mandíbula prou gran com per empassar-se a un mamut sencer d'un sol mos. 

El seu foc era negre, igual que les seves escates, i la seva envergadura era tal que pobles sencers s'enfosquien quan passava volant. 

Va néixer en el Imperi valyri algun temps abans de la maledicció i va ser un dels cinc dracs que Lord Aenar Targaryen es va dur a Rocdrac quan va fugir. Balerion va ser nomenat en honor a un antic déu del Feu Franc de Valyria.

Abans de la Conquesta va participar en les guerres de les Ciutats Lliures, cremant una flota de Volantis que es disposava a atacar Lys. 

Va guanyar el sobrenom d'"El Terror Negre" en el decurs de la Guerra de la Conquesta, quan Aegon fou el seu genet en la conquesta de Ponent.

Va convertir-se en un element notori en la batalla coneguda com del Camp de Foc, l'únic moment en la història en què els tres dracs Targaryen van atacar al mateix temps. Entre Vhagar, Meraxes i Balerion van cremar vius a quatre mil homes. El rei Mern va morir, i amb ell va desaparèixer la Casa Gardener. El seu exèrcit va dissoldre's i Aegon I va resultar victoriós, guanyant així el Domini i les Terres de l'Oest per al seu reialme. 

D'acord amb la cançó, al final de la guerra Balerion va ajudar a forjar el Tron de Ferro fonent les espases dels enemics d'Aegon.

Després de la mort d'Aegon I, Balerion va ser muntat per Maegor I de Targaryen. Va participar en la Rebel·lió de la Fe Militant, cremant un septe fortificat al Puig de Rhaenys, el Septe de la Commemoració, amb set-cents Fills del Guerrer a dins i combatent en diverses batalles. 

A la Batalla sota l'Ull de Déus, Maegor I el va muntar per acabar amb la vida del seu nebot, el príncep Aegon Targaryen i el seu drac. 

Posteriorment, Viserys I es va convertir en genet de Balerion.

Va morir a 94 AC,  durant el regnat de Jaehaerys I, amb aproximadament dos-cents anys d'edat. 

©Mayte Duarte- 2016 (Game of Thrones)

LA LLEGENDA XINESA DEL DRAC BLANC I EL DRAC VERMELL

Durant molt de temps els diferents regnes de la Xina van estar en guerra, cadascun intentant dominar l'altre. Explica la llegenda que dos joves d'aquests regnes van quedar enamorats des que es van veure per primera vegada, el problema és que tots dos pertanyien a regnes diferents dels quals estaven en guerra. 

Tots dos joves eren fills dels reis dels seus respectius regnes, per tal raó era encara més prohibit una relació entre tots dos.

Sense importar-los els conflictes dels seus pares, tots dos joves van començar a portar una relació en secret, només els guàrdies que els acompanyaven sabien referent a això, però un dia van ser descoberts i la notícia ràpidament es va expandir per tots dos regnes. 

Tement ser separats els dos joves van fugir a les muntanyes acompanyats pels seus fidels guàrdies.

No passà molt temps perquè fossin trobats pels soldats de tots dos regnes, aquests van intentar endur-se'ls però els seus guàrdies varen impedir-ho, començant una feroç batalla, quan els dos joves ho van veure van interposar-se entre els soldats evitant així una massacre. 

Quan van arribar els reis, els joves els van confessar el seu amor, i observant que no podrien separar-los es van adonar que l'única sortida era la pau entre els dos regnes.

No tenint cap altra opció ambdós reis es van unir sota una sola bandera, la qual portava dos dracs representant a cada regne, un blanc que era la jove, i un vermell que representant al jove.

Imatge by CarlesenCarles 2016

AEGON & BALERION

El rei Aegon I Targaryen, anomenat Aegon el Conqueridor, Aegon Lord Drac i Aegon el Drac, va ser el conqueridor dels Set Regnes i fundador de la dinastia Targaryen que va regnar a Ponent per gairebé 300 anys.

Aegon és descrit com un home alt, d'espatlles amples i aparença poderosa amb ulls porpres i un cabell d'or i plata curt. Era molt carismàtic i tenia dots de líder.

Durant la Conquesta vestia una cota d'escates negres i brandava la seva espasa de acer valyri Focfosc. La seva corona era un senzill cercle, també d'acer valyri, amb grans robins en forma de quadrat.

Era una persona solitària l'únic amic era Orys Baratheon, només muntava seu drac quan anava a una batalla i mai va participar en tornejos. Es va mantenir fidel a les seves dues germanes i va deixar el govern a les seves mans, intervenint només quan era necessari. Mentre era dur amb els que li desafiaven, era generós amb els que doblegaven el genoll. 

Aegon va ser el segon fill i primer home nascut del matrimoni entre Lord Aerion Targaryen i Lady Valaena Velaryon. Va ser criat a l'illa de Pedra Drac, el domini més llunyà del Feu Franc de Valyria, en la qual la seva família s'havia assentat un segle abans de la Maledicció de Valyria. Seguint la tradició de la seva Casa, va contreure matrimoni dins de la pròpia família, però no amb una de les seves germanes, sinó amb les dues: la seva germana gran Visenya i la seva germana menor Rhaenys.

Es va casar amb Visenya per deure i amb Rhaenys per desig.

Es diu que Orys Baratheon era el seu mitjà-germà bastard.

Segons fonts semi-canòniques, quan Aegon era jove, va rebre una comanda de Volantis perquè ell i els seus dracs s'unissin en una aliança contra les altres Ciutats Lliures. Aparentment va rebutjar l'oferta i, de fet, quan Volantis va envair Tyrosh, va acudir a lloms de Balerion el Terror Negre, el seu drac, a rescatar la ciutat, aliada del Rei de la Tempesta i de Pentos.

Eventualment va tornar la seva vista a l'oest, a Ponent. Portava anys planejant la conquesta dels Set Regnes. Va pintar en una taula un mapa dels Set Regnes sense fronteres, simbolitzant que serien un de sol. El seu pla era ambiciós, però resultaria ser un èxit gairebé total. 

Malgrat el mite que diu que Aegon no havia trepitjat Ponent abans de la conquesta, si havia visitat en la seva joventut amb la seva germana Visenya la Ciutadella de Antiga i El Rejo, com a convidats de Lord Redwyne. També es creu que va visitar Lannisport.

La guerra va començar quan el Rei de la Tempesta Argilac Durrandon li va proposar a la seva filla en matrimoni, al costat d'una dot de terres neutrals. Aegon es va negar, i va proposar al seu mig germà Orys Baratheon com espòs per la seva filla. Argilac, furiós, va enviar de tornada les mans del missatger. Després d'això, Aegon va cridar els seus principals vassalls i després d'un consell, va manar munts de corbs amb un missatge: a partir d'aquell dia, només hi hauria un rei a Ponent.

Quan va estar llest, ell i les seves germanes-esposes van desembarcar amb el seu exèrcit a la costa est de Ponent, a la Badia d'Aigües Negres. Amb ajuda dels seus tres dracs, Balerion, Vhagar i Meraxes, va guiar els exèrcits Targaryen d'una victòria a una altra.

El seu primer objectiu va ser Harren el Negre, Rei de les Illes del Ferro i de les Terres dels Rius, que governava en la seva recentment construïda i monstruosa fortalesa de Harrenhal. Quan el rei de ferro es va negar a rendir-se, Aegon va atiar als seus dracs perquè ho cremessin viu a ell i als seus fills en l'anomenada Torre de la Pira Real, a Harrenhal. Llavors va incitar a la rebel·lió dels senyors dels rius, i va nomenar al seu major comandant, Edmyn Tully, Senyor Suprem del Trident. En tant els senyors de les Illes del Ferro van triar com el seu nou líder a Vickon Greyjoy, que va decidir rendir-se davant Aegon.

Després de l'exitosa conquesta d'Aegon, les seves germanes van continuar la lluita. Visenya va aconseguir que els senyors del que avui són les Terres de la Corona clavessin el genoll a terra a canvi de la promesa de ser vassalls directes dels Targaryen.

Després Orys Baratheon va liderar un exèrcit cap a Bastió de Tempestes. En lloc de refugiar-se en les seves inexpugnables muralles, el rei Argilac l'Arrogant va decidir fer-li front en batalla directa, que passaria a la història com "La Última Tempesta", i va resultar mort. Aegon va recompensar al seu mig-germà atorgant-li el control del castell i les terres de Argilac.

Espantats pel creixent poder d'Aegon, Loren Lannister de la Roca i Mern IX Gardener del Domini es van aliar i van reunir un exèrcit de 50.000 homes d'infanteria i 5.000 cavallers. Aegon només disposava de 10.000 homes de dubtosa lleialtat i experiència. Enmig de la batalla, i amb la por de ser derrotat, va alliberar els seus tres dracs alhora, i aquests van immolar a quatre mil homes, entre ells el rei Mern. A això se li va conèixer com la Batalla del Camp de Foc. Va permetre que Loren Lannister romangués com el seu senyor vassall, mentre va aconseguir que Harlen Tyrell ex-majordom de Mern, li rendís Alt jardí a canvi del govern de la província.

Aegon va passar per Antiga i Lord Hightower la va rendir sense més amb motiu d'una profecia del Gran Septon, que el va reconèixer com a Rei de Ponent davant els Nous Déus, brindant-li una gran legitimitat davant del poble Andal.

Quan el Rei al Nord, Torrhen Stark va portar als seus exèrcits al sud per presentar batalla, va quedar impressionat al veure el gran exèrcit d'Aegon i els seus dracs, i es va agenollar davant seu sense més. Va conservar les seves terres com a Senyor del Nord.

Aegon va enviar a la seva flota al comandament de Daemon Velaryon a prendre Port Gavina. Daemon va ser vençut i assassinat per la flota de la Vall, que va ser també destruïda provocant la rebel·lió de les Tres Germanes. El rei Ronnel Arryn i la seva mare Sharra Arryn també el van reconèixer finalment com a rei després de l'actuació de la seva germana Visenya.

Aegon va fallar en la conquesta de Dorne. Va enviar a la seva germana Rhaenys a conquistar-ho, però les tàctiques d'escamot dorniens la van superar. Rhaenys va visitar la princesa Meria Martell a Llança del Sol on van discutir sobre la seva rendició, però finalment no es va aconseguir cap acord. Durant un temps, Aegon I va deixar estar les terres dorniens. 

Acabada la guerra, va reorganitzar el regne i va fundar la seva capital, Desembarcament del Rei, enlloc del seu desembarcament inicial en Ponent. Va crear el Tron de Ferro, fonent amb el foc del drac Balerion les espases dels vençuts. Va iniciar la construcció de la Fortalesa Roja, que acabaria el seu fill Maegor.

En el 4 AC va emprendre la conquesta de Dorne de nou, aconseguint alguns castells en el procés. Per aquell temps la seva germana Rhaenys va morir assassinada juntament amb el seu drac, fet que va enfurismar considerablement a Aegon. 

Quan el príncep Nymor Martell va pujar al poder després de la mort de la seva mare, la princesa Meria Martell, va decidir acabar amb la guerra i per això va enviar una delegació de nobles a Desembarcament del Rei dirigits per la seva filla Deria per signar la pau, portant la calavera de Meraxes com a regal per a Aegon. 

Quan van arribar van ser mal rebuts per molts; Lord Oakheart va arribar a suggerir que es capturés a Deria i fos enviada a un bordell, però Aegon ho va rebutjar i va decidir escoltar-los. Deria va dir-li que Dorne volia la pau però sense rendir-se davant ells. Aegon anava a negar-se, però la princesa Deria li lliurà una carta escrita pel seu seu pare. Aegon la va llegir, la va cremar i va partir cap a RocDrac; al dia següent, va tornar i va signar la pau amb Dorne. 

Va formar la guàrdia d'elit que es convertiria en la Guàrdia Reial, després de ser atacats ell i Visenya als carrers de Desembarcament del Rei en 10 AC. 

Va crear a més el càrrec de la Mà del Rei, nomenant al seu mig germà Orys Baratheon. 

La guerra amb Dorne continuaria fins a 13 AC, quan va decidir retirar les seves hosts després d'acceptar les condicions de pau que van arribar des Llança del Sol. 

Aegon va tenir un fill amb cadascuna de les seves esposes; Maegor amb Visenya i Aenys amb Rhaenys. 

Rhaenys era l'esposa favorita d'Aegon, qui passava deu nits amb ella per cadascuna que passava amb Visenya; no obstant això, els rumors apuntaven que mentre Aegon estava amb la seva germana, Rhaenys tenia altres amants.

Va morir el 37 AC i va ser incinerat al costat de la seva espasa Focfosc. 

De les seves cendres el seu fill i el nou rei Aenys I va recollir l'espasa, que no va patir danys per ser d'acer valyri.

Després de la seva mort, la Fe dels Set es va alçar contra els Targaryen en la Rebel·lió de la Fe Militant. Malgrat això, la Dinastia Targaryen governaria gran part de Ponent altres 247 anys després de la seva mort, fins 283 AC. Encara avui la casa segueix existint i manté els seus reclams sobre el Tron de Ferro.

©Mayte Duarte- 2016 (Game of Thrones)

VETLLANT TRESORS

Els dracs són criatures màgiques de provada existència en els continents de Ponent i Essos, encara que segons alguns contes i llegendes també van existir en Sothoryos i Ulthos. 

Es creien extints per més d'un segle, fins que Daenerys Targaryen va aconseguir eclosionar tres ous de drac petrificats. 

Els dracs són criatures d'aspecte reptilià i amb escates, de dues cames i dues ales.

Tenen dents i urpes afilades, ales primes de cuir i llargs colls i cues, amb crestes espinoses al llom. En sortir de l'ou, són de la mida d'un gat i amb el temps poden arribar a mides tals que els permeten engolir a un mamut sencer. Els cranis polits dels dracs Targaryen llueixen com si fossin d'ònix i les seves dents són dagues corbes de diamant negre. Els seus ossos són negres i tenen una alta concentració de ferro. L'os de drac és un material altament apreciat pels artesans. 

Una gran escalfor emana dels cossos dels dracs, al punt que en nits gelades seus cossos emeten vapor. El seu alè és extremadament calent i necessiten cuinar o socarrimar el seu menjar abans de engolir-lo.

Són capaços de formar llaços amb els humans que els crien, pel que es creu que tenen un nivell raonablement d'intel·ligència i poden ser entrenats per servir en batalla i rebre ordres. 

Els dracs creixen tota la seva vida però es desconeix quant poden arribar a viure o quan grans poden arribar a ser. El més gran i antic dels dracs Targaryen, Balerion, va viure prop de 200 anys i podia engolir un mamut sencer, però es pensa que els dracs criats en captivitat tendeixen a ser més petits que els seus parents salvatges.

No tenen un sexe definit, de manera que podrien presentar algun tipus de hermafroditisme seqüencial; en paraules del mestre Aemon, "ara un i ara l'altre, tan canviants com la flama". Així mateix, són capaços de produir grans ous amb escates per reproduir-se. 

Tyrion Lannister es refereix al drac Syrax com una femella, de la mateixa manera que els últims dracs Targaryen que van morir durant el regnat de Aegon III, per la qual cosa presumiblement alguns dracs poden mantenir una definició d'un sexe específic. No se sap si hi ha dimorfisme sexual en aquesta espècie.

Es creu que els dracs estan connectats d'alguna manera amb la màgia i les estacions del món. 

Des que els dracs es van extingir de Ponent, el poder de la màgia va decaure i els hiverns es van fer més gelats. A més, es coneix a través d'alguns contes de la Vella Tata de l'existència de dracs amb alens gelats, encara que no té precisió de la seva certesa o falsedat.

©Mayte Duarte- 2016 (Game of Thrones)