Translate

dijous, 6 de juliol del 2017

LA LLEGENDA DE LA MUNTANYA WUTAI


La Muntanya Wutai es troba a 230 quilòmetres al nord-est de Taiyuan (太原), la capital de la província de Shanxi. Els seus cinc pics importants, els noms dels quals es corresponen amb els punts cardinals, a la Xina antiga els punts cardinals s'identifiquen amb: Nord (北, BEI), Est (东, dōng), Sud (南, nán), Oest (西, xī) i Centre (中, zhōng), tenen una altura que oscil·la entre els 3.061 metres del Pic Nord i els 2.485 metres del Pic Sud.

Abans en la nit dels temps aquesta muntanya tenia el nom de Wufeng. Com que hi havia un clima espantós, els pagesos no podien conrear la terra. El buda Wenshu va passar per allà i va veure que la gent estava patint moltíssim passant fam i va decidir canviar el clima d'aquesta regió.

El buda Wenshu sabia que el rei Drac del mar tenia una pedra anomenada Xielong que pot canviar el clima sec en humit. Per això, va convertir-se en un monjo i va anar a demanar-li que li deixés la pedra en prèstec.

En arribar al palau del Drac del mar, va veure una enorme pedra i es va sentir fresc i renovat. El buda va dir al rei Drac el motiu de la seva visita, el rei de drac li va dir: "Ho sento, no puc prestar aquesta pedra. Perquè ens va costar-cents anys portar-la del fons del mar. Quan els meus fills tornen en acabar el dur treball, es troben cansats i calorosos. Només acostar-se en aquesta pedra, poden alleugerar el seu cansament. Si us la deixo, els meus fills no tindran lloc per descansar. El buda li va demanar moltes vegades i va dir-li que era monjo de la muntanya Wufeng, necessitava aquesta pedra per ajudar a la gent de la terra.

El rei Drac no va voler prestar-li la pedra per això, i el va acomiadar excusant-se així: "La pedra pesa molt. Si tens la capacitat de dur-te-la tot sol et permetré emportar-te-la. "

El buda Wenshu va dir un dels seus conjurs i convertir la pedra en una píndola minsa. El rei Drac va quedar molt sorprès, però ja no va poder penedir-se de l'oferta.

En tornar a la muntanya Wufeng, la gent estava patint una de les més rigoroses sequeres que podien recordar. Va col·locar la pedra màgica en una de les valls. Immediatament la muntanya va convertir-se en una pastura fresca i verda. Per això, aquesta vall va ser nomenada la vall fresca. Establi-se un temple de nom Temple Fresc. La Muntanya Wufeng va canviar el seu nom com la Muntanya Fresca. Fins avui dia, nom amb el que es coneix la muntanya Wutai.

La muntanya Wutai és un famós lloc d'interès nacional. Hi ha 42 temples antics, entre ells, el Temple Nanchan i el Temple Fuoguang es van establir a la dinastia Tang, amb una història de 1200 anys, també són les arquitectures d'estructura de fusta més primerenques que es conserven avui dia. Reflecteix no només l'aspecte històric del desenvolupament de la religió i l'art religiós de l'antiguitat xinesa, sinó també l'èxit de l'arquitectura antiga. Com el cim de la muntanya està cobert de neu tot l'any,  el clima d'aquesta regió és fresc, per això, és un excel·lent lloc d'estiueig.

La muntanya Wutai és, juntament amb la Muntanya Putuo a Zhejiang, la Muntanya Jiuhua a Anhui i la Muntanya Emei a Sichuan, una de les muntanyes sagrades del budisme a la Xina. Segons la tradició, cada un dels cinc pics està habitat per una encarnació del Bodhisattva Manjushri (文殊 菩萨), que ajuda els seus fidels a desenvolupar-se espiritualment i aconseguir la tan desitjada il·luminació, ja que ell és l'encarnació de la Suprema Saviesa. 

La presència immòbil de la divinitat, acollida pels monestirs construïts per l'home, incita els creients a emprendre el viatge que ha de portar-los davant de Manjushri. El pelegrí no només obté la saviesa de mans del Bodhisattva sinó que, per mitjà del pelegrinatge, s'arriba al coneixement, ja que aquesta és una metàfora del camí que l'home ha d'emprendre d'aquest món fins a arribar al següent. No és estrany, per tant, que fins aquest allunyat lloc arribessin pelegrins procedents de diferents països.

Des que al segle I dC es construís el primer monestir a la Muntanya Wutai, es va produir un procés d'adaptació del budisme a la tradició xinesa del culte a les muntanyes, que encarnen el poder i energia primordial creadora de l'ordre còsmic. 

A la Xina imperial la seva veneració va estar relacionada amb el poder polític, ja que en elles es feien sacrificis, se'ls rendia culte i, per mitjà d'elles, es manifestava el Mandat del Cel (天命, Tianming). Aquest és el motiu pel qual, des de data molt primerenca, els rituals de protecció i preservació de la nació van estar associats al culte a les muntanyes, entre les quals la Muntanya Wutai no va ser una excepció. Després de l'arribada del budisme aquest culte es va modificar significativament, ja que la presència divina de Manjushri en un lloc geogràfic real, va convertir a la Muntanya Wutai no només en un centre de pelegrinatge budista internacional sinó també en una de les quatre muntanyes sagrades del budisme xinès.

La identificació d'aquesta muntanya com a residència del Bodhisattva Manjushri es va produir en l'any 702, durant el regnat de l'emperadriu Wu Zetian (武则天, r.690-705), quan el monjo Degan (德 感) va informar a l'emperadriu que al costat de més de mil persones "tots vam veure en (el cel) núvols de colors, i va aparèixer la mà de Buda". Per aquest motiu, Wu Zetian va ordenar que es fes un imatge seva en jade i s'enviés a la Muntanya Wutai per presentar els seus respectes al Bodhisattva, encara que finalment va ser enviada al 703 al monestir Chong-fu (崇 福寺) a Taiyuan.

Des d'aquest moment es va començar a considerar a Wutai la més important de les muntanyes sagrades del budisme. Però va ser l'emperador Suzong (肃宗, r.756-762) qui, per influència del monjo Amoghavajra (不 空金刚, 705-774), va convertir aquest lloc en el focus de l'atenció imperial i va promoure més el seu culte. Seguint l'exemple de Wu Zetian i Suzong, nombrosos emperadors, onze dels quals van visitar la pròpia muntanya, van honrar i patrocinar el culte budista de Wutai.

En començar la dinastia Qing (清, 1616-1911) el culte a la Muntanya Wutai es va revitalitzar després d'un breu període de decadència, atès que els emperadors manxús eren devots creients que s'identificaven com a encarnacions de Manjushri. D'aquesta manera, entre els segles XVII i XVIII van començar a incorporar pràctiques del budisme tibetà, el qual va arribar a controlar la vida religiosa de la muntanya, a causa que els emperadors eren fidels seguidors d'aquest corrent budista. Aquest interès de la dinastia Qing en el budisme tibetà va fer que la Muntanya Wutai arribés entre tibetans, mongols i manxús una gran importància per a les seves peregrinacions.


El patrocini imperial del culte budista de la Muntanya Wutai va portar com a conseqüència l'ampli desenvolupament de la construcció de monestirs i temples en els quals es pogués allotjar tant a les relíquies i imatges sagrades com als monjos dedicats a la seva veneració. Malauradament, poques de les construccions en fusta, palatines o monàstiques de la dinastia Tang (唐, 618-907) han sobreviscut, excepte alguna pagoda aïllada.


Tot i que la primera construcció de la qual es té notícia en Wutai data de l'any 68 dC, durant la dinastia Han de l'Est (东汉, 25-220), la construcció més antiga que es conserva és el Monestir Nanchan (南禅寺 ) construït al 782, durant la dinastia Tang. Està considerat actualment l'edifici de fusta més antic conservat a tot el món.


Però, sobretot, destaca el Monestir de la Llum de Buda (佛光寺, Foguang sì), un dels temples més importants. Construït en 857, és una de les úniques quatre edificacions en fusta que han sobreviscut de l'època Tang. En el seu interior hi ha tres budes, Sakyamuni, Amitabha i Maitreya, flanquejats per dos bodhisattvas, Manjushri i Samantabhadra. En una estructura més petita del monestir hi ha el Temple de Manjushri, en el qual es troba l'estàtua del Bodhisattva muntat sobre el lleó, la seva representació habitual, que data de 1137.

La Muntanya Wutai no només és una bella càpsula del temps que conserva alguns dels més bells tresors nacionals de la Xina, sinó que també ha contribuït al propi desenvolupament del país.



Publicat 16/01/2016 :
http://dracmaycave.blogspot.com.es/2016/01/la-llegenda-de-la-muntanya-wutai.html

Fonts:
http://espanol.cri.cn/index.htm
Reportatge de David Sevillano-López. Revista Institut Confuci. Número 30.   Volum III. Maig de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada