Biologia i característiques
Els dracs que apareixen al legendarium de Tolkien són similars a l'estereotip de la societat occidental cap a aquests éssers fantàstics. Tal com en moltes de les llegendes que perviuen a l'Europa medieval, els dracs de la Terra Mitjana tenien un aspecte reptilià, amb un cos dur cobert d'escates que només era lleugerament vulnerable per la part inferior de l'abdomen.
No obstant això, pel fet que en les obres de Tolkien no apareixen molt sovint, no ha estat fàcil considerar una descripció que expliqués el seu aspecte, ja que en el legendarium apareixen tant dracs alats, que semblen ser els més perillosos; dracs sense ales i llargs de cos, que podrien ser els anomenats Grans Cucs, i els dracs freds, que pel que sembla emanaven gel en lloc de foc per les seves cavitats bucals.
Tot i l'existència d'aquests diferents grups de dracs, tots ells comparteixen mateixes característiques. D'una banda, tots es caracteritzen pel seu gran poder i força, acompanyat del grans dimensions que posseïen alguns, el que els permetia arrasar fàcilment les construccions i llogarets de les races lliures. Pel que sembla, tots els dracs van ser de mida considerable, encara que alguns eren molt més grans que altres. Es considera que el drac més gran va ser Ancalagon el Negre, la grandària del fer destruir les torres de Thangorodrim en ser enderrocat per Eärendil.
Un altre dels seus aspectes més distintius era que aparentment, eren bastant intel·ligents, el que acompanyat del seu gran poder, feia als dracs de les criatures més perilloses de la Terra Mitjana. La majoria d'ells, igual que els dracs de les llegendes, sentien una ingent cobdícia cap als tresors i botins, el que els portava de vegades a atacar ciutats i pobles (de Nans, sovint) per apoderar-se de grans quantitats d'or. Un bon exemple d'això va ser Smaug el Daurat, que es va apoderar del tresor sota la Muntanya Solitària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada