Translate

dilluns, 24 de juliol del 2017

DRAGON'S EGG


Els dracs posen ous que tarden 3000 anys en obrir-se. 

Quan arriba el moment de l'eclosió, apareix un petit forat a la closca i d'aquesta surt una petita serp que en qüestió de pocs minuts creix fins assolir la mida normal i s'eleva fins al cel formant un remolí. 

No tenen ales però volen gràcies a la seva màgia o energia. 

Els dracs orientals apareixen sovint sostenint o perseguint una petita bola que representa la Lluna, la Perla de la Saviesa o l'ou que simbolitza l'origen de la vida. 

Aquesta bola sol aparèixer envoltada de formes irregulars semblants a les flames que són el símbol del llamp i del tro.



publicat  28/03/2016 :
http://dracmaycave.blogspot.com.es/2016/03/dragons-egg.html

dissabte, 15 de juliol del 2017

ELS DRACS A L'UNIVERS TOLKIEN II


Biologia i característiques

Els dracs que apareixen al legendarium de Tolkien són similars a l'estereotip de la societat occidental cap a aquests éssers fantàstics. Tal com en moltes de les llegendes que perviuen a l'Europa medieval, els dracs de la Terra Mitjana tenien un aspecte reptilià, amb un cos dur cobert d'escates que només era lleugerament vulnerable per la part inferior de l'abdomen.

No obstant això, pel fet que en les obres de Tolkien no apareixen molt sovint, no ha estat fàcil considerar una descripció que expliqués el seu aspecte, ja que en el legendarium apareixen tant dracs alats, que semblen ser els més perillosos; dracs sense ales i llargs de cos, que podrien ser els anomenats Grans Cucs, i els dracs freds, que pel que sembla emanaven gel en lloc de foc per les seves cavitats bucals.

Tot i l'existència d'aquests diferents grups de dracs, tots ells comparteixen mateixes característiques. D'una banda, tots es caracteritzen pel seu gran poder i força, acompanyat del grans dimensions que posseïen alguns, el que els permetia arrasar fàcilment les construccions i llogarets de les races lliures. Pel que sembla, tots els dracs van ser de mida considerable, encara que alguns eren molt més grans que altres. Es considera que el drac més gran va ser Ancalagon el Negre, la grandària del fer destruir les torres de Thangorodrim en ser enderrocat per Eärendil.

Un altre dels seus aspectes més distintius era que aparentment, eren bastant intel·ligents, el que acompanyat del seu gran poder, feia als dracs de les criatures més perilloses de la Terra Mitjana. La majoria d'ells, igual que els dracs de les llegendes, sentien una ingent cobdícia cap als tresors i botins, el que els portava de vegades a atacar ciutats i pobles (de Nans, sovint) per apoderar-se de grans quantitats d'or. Un bon exemple d'això va ser Smaug el Daurat, que es va apoderar del tresor sota la Muntanya Solitària.

dijous, 6 de juliol del 2017

LA LLEGENDA DE LA MUNTANYA WUTAI


La Muntanya Wutai es troba a 230 quilòmetres al nord-est de Taiyuan (太原), la capital de la província de Shanxi. Els seus cinc pics importants, els noms dels quals es corresponen amb els punts cardinals, a la Xina antiga els punts cardinals s'identifiquen amb: Nord (北, BEI), Est (东, dōng), Sud (南, nán), Oest (西, xī) i Centre (中, zhōng), tenen una altura que oscil·la entre els 3.061 metres del Pic Nord i els 2.485 metres del Pic Sud.

Abans en la nit dels temps aquesta muntanya tenia el nom de Wufeng. Com que hi havia un clima espantós, els pagesos no podien conrear la terra. El buda Wenshu va passar per allà i va veure que la gent estava patint moltíssim passant fam i va decidir canviar el clima d'aquesta regió.

El buda Wenshu sabia que el rei Drac del mar tenia una pedra anomenada Xielong que pot canviar el clima sec en humit. Per això, va convertir-se en un monjo i va anar a demanar-li que li deixés la pedra en prèstec.

En arribar al palau del Drac del mar, va veure una enorme pedra i es va sentir fresc i renovat. El buda va dir al rei Drac el motiu de la seva visita, el rei de drac li va dir: "Ho sento, no puc prestar aquesta pedra. Perquè ens va costar-cents anys portar-la del fons del mar. Quan els meus fills tornen en acabar el dur treball, es troben cansats i calorosos. Només acostar-se en aquesta pedra, poden alleugerar el seu cansament. Si us la deixo, els meus fills no tindran lloc per descansar. El buda li va demanar moltes vegades i va dir-li que era monjo de la muntanya Wufeng, necessitava aquesta pedra per ajudar a la gent de la terra.

El rei Drac no va voler prestar-li la pedra per això, i el va acomiadar excusant-se així: "La pedra pesa molt. Si tens la capacitat de dur-te-la tot sol et permetré emportar-te-la. "

El buda Wenshu va dir un dels seus conjurs i convertir la pedra en una píndola minsa. El rei Drac va quedar molt sorprès, però ja no va poder penedir-se de l'oferta.

En tornar a la muntanya Wufeng, la gent estava patint una de les més rigoroses sequeres que podien recordar. Va col·locar la pedra màgica en una de les valls. Immediatament la muntanya va convertir-se en una pastura fresca i verda. Per això, aquesta vall va ser nomenada la vall fresca. Establi-se un temple de nom Temple Fresc. La Muntanya Wufeng va canviar el seu nom com la Muntanya Fresca. Fins avui dia, nom amb el que es coneix la muntanya Wutai.

La muntanya Wutai és un famós lloc d'interès nacional. Hi ha 42 temples antics, entre ells, el Temple Nanchan i el Temple Fuoguang es van establir a la dinastia Tang, amb una història de 1200 anys, també són les arquitectures d'estructura de fusta més primerenques que es conserven avui dia. Reflecteix no només l'aspecte històric del desenvolupament de la religió i l'art religiós de l'antiguitat xinesa, sinó també l'èxit de l'arquitectura antiga. Com el cim de la muntanya està cobert de neu tot l'any,  el clima d'aquesta regió és fresc, per això, és un excel·lent lloc d'estiueig.

La muntanya Wutai és, juntament amb la Muntanya Putuo a Zhejiang, la Muntanya Jiuhua a Anhui i la Muntanya Emei a Sichuan, una de les muntanyes sagrades del budisme a la Xina. Segons la tradició, cada un dels cinc pics està habitat per una encarnació del Bodhisattva Manjushri (文殊 菩萨), que ajuda els seus fidels a desenvolupar-se espiritualment i aconseguir la tan desitjada il·luminació, ja que ell és l'encarnació de la Suprema Saviesa. 

La presència immòbil de la divinitat, acollida pels monestirs construïts per l'home, incita els creients a emprendre el viatge que ha de portar-los davant de Manjushri. El pelegrí no només obté la saviesa de mans del Bodhisattva sinó que, per mitjà del pelegrinatge, s'arriba al coneixement, ja que aquesta és una metàfora del camí que l'home ha d'emprendre d'aquest món fins a arribar al següent. No és estrany, per tant, que fins aquest allunyat lloc arribessin pelegrins procedents de diferents països.

Des que al segle I dC es construís el primer monestir a la Muntanya Wutai, es va produir un procés d'adaptació del budisme a la tradició xinesa del culte a les muntanyes, que encarnen el poder i energia primordial creadora de l'ordre còsmic. 

A la Xina imperial la seva veneració va estar relacionada amb el poder polític, ja que en elles es feien sacrificis, se'ls rendia culte i, per mitjà d'elles, es manifestava el Mandat del Cel (天命, Tianming). Aquest és el motiu pel qual, des de data molt primerenca, els rituals de protecció i preservació de la nació van estar associats al culte a les muntanyes, entre les quals la Muntanya Wutai no va ser una excepció. Després de l'arribada del budisme aquest culte es va modificar significativament, ja que la presència divina de Manjushri en un lloc geogràfic real, va convertir a la Muntanya Wutai no només en un centre de pelegrinatge budista internacional sinó també en una de les quatre muntanyes sagrades del budisme xinès.

La identificació d'aquesta muntanya com a residència del Bodhisattva Manjushri es va produir en l'any 702, durant el regnat de l'emperadriu Wu Zetian (武则天, r.690-705), quan el monjo Degan (德 感) va informar a l'emperadriu que al costat de més de mil persones "tots vam veure en (el cel) núvols de colors, i va aparèixer la mà de Buda". Per aquest motiu, Wu Zetian va ordenar que es fes un imatge seva en jade i s'enviés a la Muntanya Wutai per presentar els seus respectes al Bodhisattva, encara que finalment va ser enviada al 703 al monestir Chong-fu (崇 福寺) a Taiyuan.

Des d'aquest moment es va començar a considerar a Wutai la més important de les muntanyes sagrades del budisme. Però va ser l'emperador Suzong (肃宗, r.756-762) qui, per influència del monjo Amoghavajra (不 空金刚, 705-774), va convertir aquest lloc en el focus de l'atenció imperial i va promoure més el seu culte. Seguint l'exemple de Wu Zetian i Suzong, nombrosos emperadors, onze dels quals van visitar la pròpia muntanya, van honrar i patrocinar el culte budista de Wutai.

En començar la dinastia Qing (清, 1616-1911) el culte a la Muntanya Wutai es va revitalitzar després d'un breu període de decadència, atès que els emperadors manxús eren devots creients que s'identificaven com a encarnacions de Manjushri. D'aquesta manera, entre els segles XVII i XVIII van començar a incorporar pràctiques del budisme tibetà, el qual va arribar a controlar la vida religiosa de la muntanya, a causa que els emperadors eren fidels seguidors d'aquest corrent budista. Aquest interès de la dinastia Qing en el budisme tibetà va fer que la Muntanya Wutai arribés entre tibetans, mongols i manxús una gran importància per a les seves peregrinacions.


El patrocini imperial del culte budista de la Muntanya Wutai va portar com a conseqüència l'ampli desenvolupament de la construcció de monestirs i temples en els quals es pogués allotjar tant a les relíquies i imatges sagrades com als monjos dedicats a la seva veneració. Malauradament, poques de les construccions en fusta, palatines o monàstiques de la dinastia Tang (唐, 618-907) han sobreviscut, excepte alguna pagoda aïllada.


Tot i que la primera construcció de la qual es té notícia en Wutai data de l'any 68 dC, durant la dinastia Han de l'Est (东汉, 25-220), la construcció més antiga que es conserva és el Monestir Nanchan (南禅寺 ) construït al 782, durant la dinastia Tang. Està considerat actualment l'edifici de fusta més antic conservat a tot el món.


Però, sobretot, destaca el Monestir de la Llum de Buda (佛光寺, Foguang sì), un dels temples més importants. Construït en 857, és una de les úniques quatre edificacions en fusta que han sobreviscut de l'època Tang. En el seu interior hi ha tres budes, Sakyamuni, Amitabha i Maitreya, flanquejats per dos bodhisattvas, Manjushri i Samantabhadra. En una estructura més petita del monestir hi ha el Temple de Manjushri, en el qual es troba l'estàtua del Bodhisattva muntat sobre el lleó, la seva representació habitual, que data de 1137.

La Muntanya Wutai no només és una bella càpsula del temps que conserva alguns dels més bells tresors nacionals de la Xina, sinó que també ha contribuït al propi desenvolupament del país.



Publicat 16/01/2016 :
http://dracmaycave.blogspot.com.es/2016/01/la-llegenda-de-la-muntanya-wutai.html

Fonts:
http://espanol.cri.cn/index.htm
Reportatge de David Sevillano-López. Revista Institut Confuci. Número 30.   Volum III. Maig de 2015

dimecres, 5 de juliol del 2017

L'ENERGIA DEL DRAC


"He vist com naixia un drac. Va ser com una enorme explosió de llum. Va ser senzillament increïble ". Després diu el vell elf: "només els veieu com una quelcom malvat. No obstant això, sempre que neix un drac porta amb si nova màgia a aquest món.

La màgia, força vital, s'ocupa de que la Natura i tot el que l'envolta es mantingui en equilibri ". (Cita extreta de la pel·lícula "Dracs i Masmorres).

El Drac es guardià dels secrets, els tresors ocults, l'inframon, la saviesa i el poder.

Els dracs simbolitzen la potència sexual, l'energia incontenible, el poder i la protecció; les majors desgràcies i el verí, i de la mateixa manera els més grans guariments i santificacions.

Mentre segueixin naixent dracs seguirà renovant-se la totalitat de l'energia vital. Els dracs apareixen sempre en escena quan es demana la mobilització de totes les forces per travessar un llindar.

Les línies de força de la Terra -les Leylines- es diuen "pistes de dracs". La paraula drac, prové del terme "drakon" que significa "serp" o "cuc". Però a la majoria dels dracs se'ls representa un híbrid entre diversos animals.

Poden tenir les enormes ales d'un ratpenat, urpes com les d'un àguila, el cos d'una serp o d'un cocodril, la mida d'un elefant i la gola d'un lleó. 
La majoria de les vegades se'ls representen com enormes rèptils amb diversos caps i cues.

Freqüentment habiten en les profunditats de la Terra, en coves i grutes. Estan dotats d'alguns poders màgics com per exemple, sang que fa immortal, un cor que concedeix força i potència, vidres en els seus ulls que només poden veure la veritat i quan cremen, les seves cendres poden transformar qualsevol cosa en or.

A Europa, Orient Pròxim i Àsia Occidental el Drac representa, en general, la personificació del Mal, de les forces del caos i contràries al diví; personifica així mateix a l'enemic de les divinitats i dels homes que ha de ser abatut en combat. A l'Àsia Oriental, per contra, el Drac representa la personificació del Bé i de la Sort.

El drac Tifó, "El Fumejant", anomenat també Pitó, és un enorme monstre de l'Inframón. Proveït de cent caps de drac i potes de llangardaix, personifica les forces destructives de la Natura com el vulcanisme, les tòxiques radiacions radioactives i les inundacions.

Així es descriu al Drac com adversari del diví. Els dracs són també els vigilants dels llindars, guardians de valuosos tresors, que només poden trobar-se darrere d'unes portes molt determinades. Vetllen durant el trànsit del Foc a la Llum, del Coneixement a la Veritat.

Això pot apreciar-se en les cultures orientals, on els dracs són freqüentment els missatgers celestials, encarregats de custodiar la casa i els tresors de les divinitats i controlar tots els poders. Allà hi ha dracs de les Tempestes, dels Núvols i la Pluja, dracs de la Terra que purifiquen els rius, dracs Imperials que protegeixen l'Imperi i que estan dotats d'un poder superior; dracs que controlen les forces del Yin i del Yang, necessaris per a la realització del Tao (el camí oriental cap a la saviesa).

© Bryce Widom

Un mestre que ha après a dominar aquestes forces rep el nom de "Aquell que pot cavalcar sobre el Drac". Poderosa protecció, perfecció, vista extraordinària, molta sort i el més gran dels poders i forces seran atorgats a tot aquell que hagi nascut sota el seu poder, que hagi estat beneït amb el seu poder o que es trobi sota la protecció de la seva força. Els fundadors de molts regnes orientals van ser guerrers dracs.

L'energia del Drac, no és altra que la de la força natural del poder del foc. El foc és l'element transmutador i d'ell sorgeix tota l'energia primigènia de la creació. És l'aspecte més salvatge de la Mare naturalesa.

Tant Sant Jordi com l'arcàngel Sant Miquel simbolitzen l'energia del Pare (l'espiritual) que en ser traspassat profundament per la seva llança, mor l'ego; i d'aquesta profunda unió, terrestre i celestial; és on es troba el veritable camí cap a l'ésser. De la barreja de les dues energies diu la tradició que  va sorgir un roser; simbolitzant així l'obertura del chakra cor (Anahata). 

L'obertura i el guariment d'Anahata és el camí de l'ésser encarnat a la Terra. La donzella, símbol de la puresa acull aquesta nova vida, en forma de rosa i l'amor incondicional germina i floreix en tota la creació.



Publicat 11/03/2015 :
http://dracmaycave.blogspot.com.es/2015/03/lenergia-del-drac.html

dissabte, 1 de juliol del 2017

ELS DRACS A L'UNIVERS TOLKIEN I



Els Dracs, també anomenats de vegades Urulóki (paraula Quenya que significa Serp de Foc) o Grans Cucs, són una espècie de criatures presents al legendarium de Tolkien que en general són de caràcter malvat o es troben al servei de l'Enemic. 

Considerades unes de les criatures més perilloses de la Terra Mitjana, els dracs es caracteritzen pel seu aspecte reptilià, força i per la seva intel·ligència, el que els fa molt perillosos. 

La veritat, és que van ser creats pel senyor fosc Melkor (Morgoth) per tal de ser les seves més poderoses eines de guerra i destrucció, liderant els seus exèrcits i causant grans desastres.

Al llarg de la història de Cremi, des que van ser creats per Morgoth, els dracs han atacat a les races lliures de la Terra Mitjana, per la seva insaciable cobdícia de tresors, el que els va convertir en els majors enemics dels Nans, destacant entre ells el drac Smaug el Daurat.


Imatge d'Aleksi Briclot