Translate

dimarts, 20 de desembre del 2016

GLÀURUNG

Glàurung és un personatge fictici de l'univers Tolkien i que apareix en les seves novel·las pòstumes El Silmaríl·lion i Els fills d'en Hurin, així com en el llibre de relats Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana

És un drac, primer dels Urulóki, considerat com el «pare dels dracs». Pertany per tant a una primera generació d'aquestes bèsties, sense ales o potes, essent la seva morfologia similar a la d'una serp gegant.

És un dels principals personatges de les Guerres de Beleríand, en diverses de les batalles de les quals va participar en el servei del seu creador Mórgoth. Fins després de la Nirnaeth Arnoediad, va romandre la major part del temps ocult en la fortalesa d'Àngband.

La primera aparició de Glàurung es produeix després de la Tercera Gran Batalla de Beleríand (Dagor Aglareb). Era l'any 260 de la Primera Edat del Sol, i Glàurung era encara molt jove (possiblement uns dos segles, encara que es desconeix la data del seu naixement). Els dracs creixen durant tota la seva vida, de manera que poden tardar segles a arribar a una certa maduresa.

Com primer dels dracs urulóki (dracs amb alè de foc), va causar gran impressió entre els seus enemics, que mai havien contemplat una bèstia d'aquest tipus. No obstant això, superada la sorpresa inicial, Glàurung va ser rebutjat i obligat a fugir per un grup d'arquers muntats dirigits pel príncep ñoldorin Fingon el Valent. La batalla va ser guanyada pels elfs ñoldor.

Després de la retirada, Glàurung va romandre tancat durant dos-cents anys en la fortalesa d'Àngband, que es trobava assetjada pels pobles lliures com a resultat de la seva folgada victòria en la batalla Dagor Aglareb.

En arribar a la maduresa, Glàurung es va convertir en una peça clau de la següent gran batalla de Beleríand: la Dagor Bragollach (Batalla de la Flama Sobtada, any 455). Malgrat ser un drac molt primitiu (els seus moviments eren exclusivament reptants), ja tenia un poder i una força més que considerables.

Glàurung va anar com a líder d'un dels tres fronts de combat que va llançar Mórgoth en aquesta batalla: trobant-se per tant com enemics als elfs ñoldor de la casa de Fëanor. Igual que en els altres dos fronts, Glàurung va aconseguir la victòria en la seva comesa, trencant les defenses i penetrant amb les seves hostes a Beleríand Aquest.

L'halo de monstruosa llegenda que es va forjar entre els habitants de Beleríand entorn de la figura d'aquest gran rèptil comença amb aquestes accions.

En la cinquena i última gran batalla de Beleríand abans de la Guerra de la Còlera, Glàurung va acudir acompanyat per un seguici de dracs menors, participant en el front oriental de la batalla, on es van enfrontar als Naugrim (Nans) de Belegost, únics que van ser capaços de plantar-los cara. El rei nan Azaghâl va morir en combat contra Glàurung, encara que va aconseguir infligir-li al drac una ferida que li va obligar a retirar-se del camp de batalla.

Després que Turin va fer visible el regne de Nargòthrond als seus enemics, Mórgoth va enviar un exèrcit per a destruir la ciutat. Al capdavant d'aquest exèrcit anava Glàurung, que va vèncer als elfs de Nargòthrond en la planura de Tumhalad, al nord de la ciutat. Posteriorment van prendre i saquejar la ciutat. Glàurung va establir-se des de llavors en Nargòthrond, envoltat dels seus tresors.

Quan Morwen i Niënor partiren de Dòriath amb Màblung cap a les ruïnes de Nargòthrond a cercar notícies de Túrin, Glàurung els rep quan arriben a la ciutat, matant a sis dels nou Elfs que van partir amb Mablung, fent fugir als altres. Morwen agafa a Níenor i el puja com pot a Amon Ethir, en el cim es troben cara a cara amb Glaurung que la despulla de la seva memòria. Mablung la trobar amb tres elfs que van sobreviure a l'atac del Drac i es van dirigeixen cap a Doriath on, prop d'allà, una companyia d'Orcs els atacara i Níenor fugirà, arribant així a Brethil.

Anys després, quan Turin es refugiarà en el bosc de Brethil sota el nom de Turambar i quan la seva germana Níenor, sota l'encís d'amnèsia de Glàurung, s'hagi esposat amb Turin sota el nom de Niniel, Glàurung va decidirà acabar amb la família Hurin i es dirigirà, cap al nord, al bosc de Brethil. Allà trobarà la seva fi a mans de Turin, no sense abans revelar-los el seu error, i provocar llavors que ambdós germans es suïcidin.

Fonts:
  • Tolkien, J. R. R. (febrer de 1982). El hobbit. trad. Manuel Figueroa. Capellades: Minotauro. ISBN 978-84-450-7037-6.
  • Tolkien, J. R. R. (abril de 1993). El Señor de los Anillos. il. Alan Lee, trad. Luis Domènech y Matilde Horne. Barcelona: Minotauro. ISBN 978-84-450-7179-3.
  • Tolkien, J. R. R. (marzo de 1984). Tolkien, Christopher, ed. El Silmarillion. trad. Rubén Masera y Luis Domènech. Capellades: Minotauro. ISBN 84-450-7038-X.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada