TIAMAT, LA DEESSA DRAC

Tiamat, la deessa del Caos i la Creació, 

o també coneguda com la deessa drac pel seu aspecte monstruós.

En la mitologia babilònica, Tiamat és la deessa del Caos i la Creació; una deessa-monstre primitiu d'important participació en el poema èpic Enûma Elish que narra l'origen del món.

Abans que el cel i la terra tinguessin nom (no tenir nom equivalia a no existir), existia la deessa de l'aigua salada, Tiamat, principi femení, mare de tot el què hi ha; representada amb el mar com les potencialitats del caos primigeni.

També es parla de la seva forma com drac femella, de per si malèfic segons les llegendes. Tiamat es va unir amb Apsu, el principi masculí i l'aigua dolça, i van donar naixement als déus i els animals, però els nous déus pertorbaven al seu pare i va decidir destruir-los. Encara que un d'ells, Ea, el déu de la màgia, es va anticipar als desitjos del seu pare fent un conjur i vessant el somni sobre ell, per després matar-ho. Apsu va romandre en un llarg sopor (per això és que l'aigua dolça està quieta) però Ea no va poder contra la poderosa Tiamat. Aquesta, enfurismada per la mort del seu espòs, va crear una legió de dimonis i els va posar sota l'ordre de Kingu, el seu nou marit i un dels seus fills, per combatre als déus.

Davant l'amenaça, Marduk -el més jove de tots- va ser nomenat pels déus per afrontar a Tiamat, però va accedir a condició de ser nomenat «príncep dels déus o déu suprem». Llavors els déus li van cedir tots els seus poders a Marduk per poder vèncer a Kingu, qui es va quedar paralitzat de por al veure-ho.

Marduk va prendre el seu arc, la seva xarxa i la seva maça, i es va muntar en el seu carro anomenat "tempesta irresistible" anant a la recerca de Tiamat. Quan la va trobar es va abalançar contra ella, aquesta va obrir la seva boca per engolir-lo, però ell va deixar anar un vent maligne que va impedir que tanqués la boca, aprofitant llavors per disparar la seva fletxa dins les seves entranyes causant-li la mort.

L'exèrcit de monstres va fugir en desbandada i Marduk va ser proclamat rei dels déus.

Després de la batalla, la sang de Kingu es va escampar i d'ella van néixer els humans. Mentrestant, el cos de Tiamat va acabar encadenat en els pous de l'abisme i partit a la meitat per Marduk. De la seva meitat superior es va crear el cel i de la seva meitat inferior, la terra ferma, i al seu torn, les seves llàgrimes es van convertir en les fonts del riu Tigris i l'Eufrates, dins dels quals van florir les antigues civilitzacions mesopotàmiques fa set mil anys.

Aquesta llegenda de Enûma Elish està recollida d'unes tauletes de caràcters cuneïformes datades de l'any 1200 a. C.

Enûma Elish - "Quan a dalt" - és un poema babilònic, originalment redactat en llengua accàdia i escrit en caràcters cuneïformes sobre tauletes d'argila. Va poder haver estat compost cap als segles XVIII o XVII a.C., després d'ocorreguda la dominació Babilònia, llavors potència de recent adveniment, sobre les antigues i venerables ciutats-estat sumèries de la Mesopotàmia meridional.

Elabora dues matèries mítiques de sentit cosmogònic: la victòria del déu ordinador sobre les forces de que és informe i el procés de configuració i organització del món. I per això se li coneix així mateix com a "Poema de la Creació". Però el que en realitat es proposa és respondre a una qüestió d'un altre ordre, mitjançant la qual remet a l'univers del numinós, i legitima en ell els fonaments últims d'aquella dominació: de quina manera una deïtat secundària i inicialment fosca, en el cas la figura divina local de la nova metròpoli, va poder vàlidament adquirir la primacia en el seu panteó i desplaçar així a Enlil, suprema divinitat de Sumer, de qui fins a aquest moment aquesta condició havia estat predicada. 

Per aquest motiu, a més, el complex narratiu abans apuntat conclou amb el relat de l'edificació de la Babilònia celestial i dels seus temples i culmini amb l'homenatge de tots els altres déus a Marduk i l'entonació de l'himne que explicita i proclama els seus cinquanta noms. I aquesta operativitat ideològica seva queda confirmada quan, després de la submissió de Babilònia pels assiris i l'expansió d'aquests cap a l'occident asiàtic i Egipte (c. 814-610 a.C.) en suport del nou imperialisme, Marduk és al seu torn substituït per Assur en algunes còpies septentrionals del poema.

El text va experimentar, d'altra banda, també un ús ritual, en la consciència del seu temps potser almenys tan important com l'anterior: des d'època més o menys primerenca, encara que indeterminable, íntegrament va ser recitat en Babilònia durant les cerimònies per a la renovació del món en el principi de cada nou any.

més info:

• https://educacion.elpensante.com/enuma-elish-texto-completo/
• https://laplacamadre.files.wordpress.com/2013/09/enuma-elish-traduccic3b3n-y-notas-de-luis-astey-v.pdf
• https://adrianageorgieff.wordpress.com/2018/04/01/el-enuma-elish-el-poema-babilonico-de-la-creacion/
• http://agrega.juntadeandalucia.es/repositorio/27012014/60/es-an_2014012713_9093906/ODE-5d9b2317-1136-3bd6-aa39-4ed47bcc4e04/La-Religion-Babilonica.pdf

EL TRESOR DE LA XINA

Habitava a l'illa de Borneo, a la muntanya més alta de l'illa Kinabalu, un pacífic drac que custodiava gelosament una preciosa perla. Tots els dies jugava amb ella; la llançava a l'aire i la recollia amb la boca. Es sentia feliç amb la seva exquisida perla i no demanava res més als seus dies. Molts havien intentat prendre-li el seu tresor sense cap èxit, ja que el drac no estava disposat a perdre la seva única possessió.

Malgrat això, l'emperador de la Xina estava disposat a reptar al pacífic drac i va sol·licitar al seu primogènit, el príncep hereu, que aconseguís la perla per al tresor imperial. Després de diversos dies de travessa, el príncep va albirar la muntanya i, en el seu cim, al juganer drac. Va idear un pla per prendre-li la perla sense córrer perill. Va ordenar als seus homes que construïssin un estel capaç de suportar el pes d'un home i una llanterna de paper.

Després de set dies de dur treball, els homes del príncep van acabar l'estel, el més bell mai vist. En començar la nit, va muntar en l'estel i va volar a dalt de la muntanya. Va endinsar-se silenciosament a la cova. El drac dormia profundament, portant a les seves potes la preuada perla. Amb molt de compte, li va prendre la joia i en el seu lloc va deixar la llanterna de paper. Va fer un senyal als seus homes perquè recollissin la corda de l'estel. Va aterrar, sa i estalvi, a la coberta del vaixell.

Ràpidament, va manar hissar les àncores i el vaixell va salpar a la mar, aprofitant una suau brisa. Quan el drac va despertar, va descobrir que li havien arrabassat la perla, deixant-li una llanterna de paper. Va esclatar en còlera. Va començar a treure foc i fum per la boca i es va llançar muntanya avall per atrapar els lladres. Va rastrejar tots els racons de l'illa, fins que va veure a alta mar un jonc xinès. Es va precipitar cap al navili i va cridar amb totes les seves forces: "torneu-me la meva perla!" Els mariners estaven aterrits.

El príncep, en un intent desesperat per desfer-se del drac, va manar carregar el canó més gran i va disparar contra el seu furiós perseguidor. El drac va veure com entre el núvol de pólvora sortia una bola i va pensar que era la seva perla. Va obrir la boca per recollir la seva joia ... I es va enfonsar en les profunditats del mar. El príncep i els seus homes van tornar triomfants, i la perla es va convertir en la joia més preuada del Regne de la Xina.

ELS DRACS A L'UNIVERS TOLKIEN III

Els grans dracs

En la història de la Terra Mitjana, destaquen alguns dracs per haver estat partícips de fets històrics importants. A continuació s'allisten els més importants.

Glaurung

Conegut com el Pare dels Dracs i el Primer Cuc, Glaurung va ser el primer drac que va aparèixer a la Terra Mitjana. Pel que sembla, va ser creat per les forces del mal de Morgoth a Angband per crear una arma terrible per destruir els Elfs de Beleriand. Té gran protagonisme en El Silmarillion, ja que constitueix un dels més perillosos aliats del Senyor Fosc.

A més de participar en les Grans Guerres de Beleriand, causa grans desgràcies a causa de que encisa amb la mirada a Túrin Turambar ia la seva germana Nienor, complint així la Maledicció de les Fills d'Húrin. Finalment, és mort per Túrin en els Barrancs de Teiglin. No es compta amb moltes descripcions, però se sap que no era alat i les seves escates eren daurades.

Ancalagon

Anomenat Ancalagon el Negre, va ser el més gran dels dracs creats per Melkor, i potser el més gran de la història de Cremi. Va participar en la Guerra de la Còlera, causant gran destrucció, fins que va ser mort per Eärendil. Es coneix que les seves escates eren negres, i la seva grandària havia de ser excepcional, ja que després de la seva mort va caure enderrocant les altíssimes torres de Thangorodrim.

Scatha

Aquest era el nom que rebia un dels dracs de les Muntanyes Grises que donava problemes als Nans. Va ser mort per Fram, un avantpassat de Eorl el Jove, que després fundaria el regne de Rohan. Es refereix sempre a ell com Scatha el Cuc, el que posa en dubte si realment era un drac.

Smaug

És potser el drac més conegut de la Terra Mitjana, sent l'antagonista principal a El Hobbit. Smaug era un drac de grans dimensions provinent del Bruguerar Marchito, de gran cobdícia, per la qual cosa va atacar el regne Nan d'Erebor i es va apoderar del tresor dels Nans. La trama d'El Hobbit gira al voltant de la recuperació del regne i el botí d'Erebor i de la venjança contra Smaug.

DRACS A LA PELL

El Drac és considerat un dels monstres més poderosos i ferotges de la mitologia tant a Àsia com a Europa exercint una forta fascinació que l'ha portat a incorporar-se en la majoria de les societats arreu del món.

Per diferènciar l'origen d'un drac oriental ens hem de fixar en la quantitat de dits de les seves urpes: els xinesos tenen cinc, els coreans en tenen quatre i els japonesos tres.En la kitologia xinesa hi han nou tipus de dracs que representen la saviesaa i el poder. Cada un d'ells té un domini o una característica pròpia:

1. celestial
2. espiritual
3. terra
4. món subterrani o submón
5. banyes
6. alats
7. bobinat
8. dracs grocs
9. rei drac

El colors que llueix el drac en la tradició japonesa estan vinculats als punts cardinals i al comportament del Drac:

• Dracs negres represnten en Nord i creen les tempestes quan es barallen
• Dracs vermells també creen tempestes en barallar-se però repreesenten l'Oest
• Dracs blaus provenen d'Orient i són una manifestació de la primavera
• Dracs blancs pertanyen al Sud i representen el dol, la mort o la fam i al déu drac O goncho. Un drac blanc que vivia en un llac de Yamashiro es transformava cada cinquanta anys en un ocell anomenat O-Goncho, el cant s'assemblava a l'udol d'un llop. Cada vegada que l'ocell solcava el cel es produïa una terrible fam. Un cop, mentre FUK Hi observava el Riu Groc, va aparèixer un drac groc i li va lliurar un pergamí en què estaven escrits uns caràcters estranys. Es diu que aquest és l'origen llegendari del sistema xinès d'escriptura, els futurs kanji japonesos.
• Dracs grocs estan destinats a ser dracs d'or i representen el drac Kinryu. No estan vinculats a cap punt cardinal i, gairebé són sempre invisibles fins que aconsegueixen la perfecció, en la qual es mostren breument a si mateixos.

Sigui quina sigui la tradició el Drac que es mostra volant representa vitalitat i força, l'ascensió o l'èxit. Sovint reresentat en lluita com analogia de la luita en la vida per ascendir plans de vida material i espiritual.

El drac és també un dels signes del zodíac i al seu torn, l'encarregat de governar els quatre mars que delimiten la terra habitable segons la mitologia xinesa. 

Hi ha quatre reis Drac:

• El Drac Celestial, que governa les mansions dels déus
• El Drac Espiritual, encarregat de dominar la pluja
• El Drac Terrenal, qui marca el curs dels rius 
• El Drac del Tresor Ocult o guardià dels metalls i les pedres precioses.

EL CAMÍ DEL FOC DEL DRAC

El Reiki es descriu com procedent de la paraula Raku Kei. Raku és el flux d'energia vertical i Kei és el flux d'energia horitzontal a través del cos. Raku Kei és l'art i la ciència de la autoestima espiritual basada en els ensenyaments de l'antic Tibet. Originalment, la cal·ligrafia de Reiki va ser utilitzada com a part d'un sistema de meditació utilitzat pels lamas tibetans. Els participants seien en un tamboret de fusta de quatre potes al centre d'un recipient de fang cuit ovalat (que representava Akasa o l'ou etérico) ple d'aigua. El tamboret estava incrustat amb plata i contenia un símbol cúbic incrustat sobre el seient. Una paret del Temple estava coberta amb coure polit; L'oració del Lama i la cal·ligrafia dels símbols Reiki s'havien de reflectir en ella. El participant, assegut al tamboret, miraria la paret, permetent que el significat total dels símbols s'implantés en la ment subconscient més elevada mentre purificava el cos, la ment i l'esperit. A causa de la naturalesa esotèrica d'aquesta pràctica, va desaparèixer temporalment.

Un home anomenat Mikao Usui va redescobrir en un text en sànscrit antic, els símbols utilitzats com a catalitzador d'aquesta tècnica de meditació. Al principi, la cal·ligrafia Reiki només s'utilitzava per al desenvolupament propi mitjançant la meditació i la purificació espiritual. El sistema de Reiki ha sofert molts canvis per atraure millor la ment occidental. El sistema original de meditació requeria molts, molts dies d'intensa concentració i memorització, juntament amb exercicis i postures.

El Dr. Usui, tal com es descriu a la història del Reiki explicada per la Sra. Takata, va pujar a una muntanya on va dejunar i va meditar durant 21 dies. Va venir una visió i va experimentar la cal·ligrafia en una vibració espiritual superior, implantant en la seva ment subconscient el seu significat i propòsit. Va ser després d'aquesta experiència que va començar a ensenyar i treballar amb malalts tan de cos, com de ment i esperit.

El sistema Raku Kei de Reiki és conegut com "El camí del foc del drac". Es diu que és el mateix sistema que Takata va ensenyar amb l'addició dels generadors de freqüència màxima (originàriament creats per Rolf Jensen) i el cal·ligràfic de llum blanca (que va ser afegit per Ishikuro). Es diu que és diferent en l'aplicació de la sintonització i una consciència augmentada resultant. La imatge de la dreta s'anomena cal·ligrafia de llum blanca als sistemes Raku Kei i Jorei Reiki. No és un Símbol Reiki, prové de la religió Johrei i és el nom caligràfic del seu Déu primari.

El Johrei és el punt central en l'Obra de Meishu Sama i constitueix una de les "Principals línies d'acció" al costat del apreci de la Bellesa i l'alimentació sana:

1.- Johrei: Johrei és el mètode de canalització de la infinita energia vital de l'univers per al perfeccionament espiritual i físic de l'ésser humà, restaurant la seva condició original de veritable salut, prosperitat i pau.

2.- Ikebana Sanguetsu: L'Ikebana és una de les moltes expressions artístiques desenvolupada a través dels segles pels japonesos, sota la influència del budisme Zen, que porta al practicant a l'harmonia interior. S'aconsegueix aquesta harmonia per mitjà de la contínua interacció amb les plantes, que van sent ressaltades per mitjà d'una composició floral, s'aprecia la seva forma es verifica com van créixer i van absorbir la llum solar, se sent la seva força o la seva delicadesa, es pot percebre si correspon a la singularitat de cada branca o flor. Aquesta contínua interacció amb la flor, resulta en el aflorar i en el desenvolupament de la sensibilitat. Així considerada el "Art d'Ikebana", és a més una forma de meditació.

3.- Agricultura Natural: Aquest mètode té com a principi bàsic fer que el sòl manifesti la seva màxima capacitat i per a això cal que l'home desenvolupi un sentiment d'amor i gratitud posant en pràctica procediments correctes en el tracte amb la terra. Creiem que els aliments naturals, a més de proporcionar a l'ésser humà una vida més saludable, física i espiritualment, el tornaran més productiu i capacitat per viure d'acord amb les lleis de la natura el que permetrà també la preservació del planeta. 

En devanagari:
ॐ भूर्भुवः स्वः ।

तत् सवितुर्वरेण्यं ।

भर्गो देवस्य धीमहि ।

धियो यो नः प्रचोदयात् ॥

Transliteració en IAST:

Om bhūr bhuvaḥ svaḥ

tat savitur vareṇyaṃ

bhargo devasya dhīmahi

dhiyo yó naḥ pracodayāt

Traducció:

Om, terra, espai i cels

Aquest Sol excel·lent

en la seva llum medito

meditant en aquell, 

nosaltres ens entusiasmem.

Més info:
http://dracmaycave.blogspot.com.es/2017/08/antahkarana.html
http://www.oocities.org/hotsprings/9434/history2.html

DRAGON'S EGG

Els dracs posen ous que tarden 3000 anys en obrir-se. 

Quan arriba el moment de l'eclosió, apareix un petit forat a la closca i d'aquesta surt una petita serp que en qüestió de pocs minuts creix fins assolir la mida normal i s'eleva fins al cel formant un remolí. 

No tenen ales però volen gràcies a la seva màgia o energia. 

Els dracs orientals apareixen sovint sostenint o perseguint una petita bola que representa la Lluna, la Perla de la Saviesa o l'ou que simbolitza l'origen de la vida. 

Aquesta bola sol aparèixer envoltada de formes irregulars semblants a les flames que són el símbol del llamp i del tro.

publicat  28/03/2016 :
http://dracmaycave.blogspot.com.es/2016/03/dragons-egg.html

ELS DRACS A L'UNIVERS TOLKIEN II

Biologia i característiques

Els dracs que apareixen al legendarium de Tolkien són similars a l'estereotip de la societat occidental cap a aquests éssers fantàstics. Tal com en moltes de les llegendes que perviuen a l'Europa medieval, els dracs de la Terra Mitjana tenien un aspecte reptilià, amb un cos dur cobert d'escates que només era lleugerament vulnerable per la part inferior de l'abdomen.

No obstant això, pel fet que en les obres de Tolkien no apareixen molt sovint, no ha estat fàcil considerar una descripció que expliqués el seu aspecte, ja que en el legendarium apareixen tant dracs alats, que semblen ser els més perillosos; dracs sense ales i llargs de cos, que podrien ser els anomenats Grans Cucs, i els dracs freds, que pel que sembla emanaven gel en lloc de foc per les seves cavitats bucals.

Tot i l'existència d'aquests diferents grups de dracs, tots ells comparteixen mateixes característiques. D'una banda, tots es caracteritzen pel seu gran poder i força, acompanyat del grans dimensions que posseïen alguns, el que els permetia arrasar fàcilment les construccions i llogarets de les races lliures. Pel que sembla, tots els dracs van ser de mida considerable, encara que alguns eren molt més grans que altres. Es considera que el drac més gran va ser Ancalagon el Negre, la grandària del fer destruir les torres de Thangorodrim en ser enderrocat per Eärendil.

Un altre dels seus aspectes més distintius era que aparentment, eren bastant intel·ligents, el que acompanyat del seu gran poder, feia als dracs de les criatures més perilloses de la Terra Mitjana. La majoria d'ells, igual que els dracs de les llegendes, sentien una ingent cobdícia cap als tresors i botins, el que els portava de vegades a atacar ciutats i pobles (de Nans, sovint) per apoderar-se de grans quantitats d'or. Un bon exemple d'això va ser Smaug el Daurat, que es va apoderar del tresor sota la Muntanya Solitària.